Un mes després de l'aturada de les classes presencials i després de les vacances de Setmana Santa, el tercer trimestre ha arrencat amb les aules encara buides i de manera virtual. El professorat de les escoles i instituts de les comarques centrals també han anat adaptant les metodologies i el seguiment dels alumnes i per continuar ensenyant telemàticament des de casa. Tot i l'assessorament del departament d'Educació, cada centre planteja la recta final del curs a la seva manera, però sempre intentant salvar les diferències ocasionades per la bretxa i amb una aposta clara per oferir un acompanyament a les famílies i un aprenentatge allunyat dels exàmens i l'avaluació clàssica.
A l 'escola Pia de Moià, amb uns 180 alumnes des de la llar d'infants fins a sisè de primària, es passarà d'un enviament de tasques tres cops per setmana amb matèries diferents com fins ara a un de setmanal que englobi les diverses assignatures «perquè els alumnes es puguin autoregular millor», explica la directora, Giannina Aztarain. Si això es fa dilluns, dimecres se'ls enviarà un correu de seguiment per a possibles dubtes, i divendres se'ls proposarà alguna altra tasca més lúdica. Diu que «es ve de dos trimestres en què ja s'han adquirit molts aprenentatges que ara tan sols s'han de reforçar», i en aquest sentit destaca la importància «que les famílies ens facin un retorn» per copsar-ne els efectes.
Aztarain posa en valor «l'acompanyament a l'alumne i a les famílies», tenint en compte que «hi ha moltes realitats diferents» en un final de curs molt atípic, en què l'avaluació «serà una qüestió secundària», i si bé no es farà un aprovat general «tampoc no perjudicarem l'alumne, i menys pel que passi en aquesta recta final».
Suport a les famílies
Aquesta voluntat de cooperació màxima entre docents i famílies també serà molt present a l' institut escola Barnola d'Avinyó. El seu director, Ricard López, explica que la prioritat ara és «estar al costat de les famílies i mantenir els vincles amb els alumnes» amb una proposta de tasques setmanals «sense generar més angoixa i estrès» del que la situació ja comporta. El centre, que aquest curs ha incorporat la secundària, té uns 200 alumnes des de P-3 fins a primer d'ESO.
Segons López, es prioritzarà el currículum contextualitzat i personalitzat, «es destacarà la part més humana». Els dilluns s'enviaran les propostes «i s'intentarà que siguin el màxim d'inclusives», i que l'alumne i la família es puguin organitzar. Entre dimarts i dimecres es contactarà amb el tutor amb un grup reduït i els docents faran un seguiment setmanal donant feedback als alumnes del que van fent. En cap cas es vol fer «una avaluació penalitzadora», diu López.
A l'institut Moianès, de Moià, amb uns 420 alumnes que cursen ESO, batxillerat i cicles formatius, les setmanes prèvies a l'inici del tercer trimestre, els han servit «de banc de proves» per «organitzar-nos i fer un horari raonable perquè no pot ser que els alumnes es passin sis hores davant de l'ordinador», explica la seva directora, Laura López.
En aquest sentit, més que fer classes procuren «fer tasques més globalitzades amb grupets petits i quedem i resolem dubtes». Cada professor fa servir el seu sistema per connectar-se amb l'alumnat. Quant als alumnes de quart d'ESO que finalitzen l'etapa, «hem de veure com podem garantir uns mínims de competències perquè se'n puguin graduar el màxim nombre possible».
L'escola Montserrat de Sant Vicenç, on es fan cicles formatius de grau mitjà i superior, el final de curs s'encararà amb un model d'aprenentatge basat en la videoconferència i en vídeos que els professors de cada assignatura prepararan per als alumnes «però amb un ànim més explicatiu que qualificatiu», apunta el seu director, Dani Mauriz.
En aquest centre «posem l'aprenentatge per damunt de l'avaluació», afegeix Mauriz, que defensa un sistema basat en projectes, treballs i investigacions, «en l'aprendre fent, i no tant en el clàssic exàmen», de manera que als alumnes se'ls demanaran casos pràctics que després puguin exposar ells mateixos.
