L'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya (Agrupcat) reclama al departament d'Agricultura que se'ls autoritzi «de forma urgent» per sortir a fer batudes i caceres puntuals davant l'augment de danys al camp provocats per animals salvatges.

El confinament per la Covid-19 i la conseqüent reducció de moviment de persones ha fet que cabirols, conills i senglars es moguin amb plena llibertat i siguin una amenaça per a les vinyes del Pla de Bages, arbres fruiters i altres cultius en diferents comarques. L'Agrupcat proposa fer batudes amb menys caçadors per evitar riscos de contagi per Covid-19.

Els danys de la fauna salvatge al camp s'han «accelerat» arran de la crisi sanitària per la Covid-19. Cabirols, conills i senglars es mouen amb més llibertat que mai amb la reducció de desplaçaments humans pel confinament. L'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya (Agrupcat) reclama col·laborar amb els productors i propietaris de finques per frenar aquesta expansió de bestiar de forma urgent. Per això han demanat al departament d'Agricultura que es tramitin els permisos ja que, amb les restriccions de l'estat d'alarma, la cacera no està permesa. En una situació normal, quan hi ha danys a finques, l'administració tramita els permisos de caça un cop l'afectat ha fet la sol·licitud.

Els danys al camp s'han donat en cultius de diferents punts del territori i amenacen vinyes al Bages, o bé cirerers a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), on els conills i cabirols es mengen els brots nous. «Són danys més a llarg termini que poden afectar properes collites», explica el president de l'Agrupcat, l'avianès Manel Raurich.

Els caçadors veuen factible ajustar les modalitats de caça a la situació de la Covid-19. Així, per exemple, proposen fer batudes amb menys participants per reduir al màxim la possibilitat de contagis. «Els caçadors locals de cada zona són bons coneixedors del terreny i es pot fer la coordinació per l'emissora i organitzar-se de forma telemàtica sense haver de fer trobades ni reunions», detalla el president. I un cop acabada la cacera, «tothom torna a casa amb el seu vehicle».

Les altres dues modalitats, que no són tan efectives com les batudes perquè requereixen més temps, són els acostaments i l'aguait.

La majoria de cellers de la DO Pla de Bages habitualment ja prenen mesures de protecció contra la voracitat de la fauna salvatge. Actualment costa trobar finques que no tinguin la vinya protegida amb tanques o filats elevats per evitar l'accés d'animals com el porc senglar i el cabirol, que són els més abundants, tenint en compte que la vinya, al Bages, té la particularitat que està envoltada de bosc. Segons Frank Margenat, propietari del celler Oller del Mas de Manresa, aquest «és un territori molt adient per a aquesta fauna i hi havia hagut èpoques en què es menjaven més de 1.000 quilos de raïm en una nit». Actualment, però, les mesures de seguretat són eficients i el sector en aquest punt del territori no ha patit danys.

Per la seva banda, el president de la denominació, Joan Soler, destaca que «ens queda l'esperança que si el porc senglar comença a anar cap a la ciutat els deixi una mica en pau i els doni una mica de respir». Soler afegeix que el cabirol, amb menys mesura, també és una amenaça perquè en aquesta època, que surten els brots verds de les vinyes, si aquests animals se'ls mengen «la vinya torna a rebrotar però ja no porta raïm, i cal esperar un altre any».