És un dels pocs col·lectius professionals que no treballen a distància que ha estat al peu del canó des que ha començat la crisi sanitària. Gràcies a la feina dels camioners, els ciutadans poden comprar menjar al supermercat, les farmàcies tenen medicaments i als hospitals arriba el material per poder tractar la gran quantitat de pacients ingressats. Hi ha més sectors que han pogut mantenir la seva activitat gràcies al transport de mercaderies, i els que treballen a la Catalunya Central parlen de les dificultats de fer la feina perquè moltes benzineres estan tancades i no ofereixen els serveis de dutxa i restaurant que hi ha en algunes.
És per aquest motiu que els transportistes es reivindiquen com un dels col·lectius que estan ajudant a fer que l'economia, molt afectada per la pandèmia, aguanti i molts llocs de treball encara persisteixin. «Sortosament mantinc la feina, tot i que ha baixat molt. Transporto material per a farmàcies, entre altres mercaderies, i avui, per exemple, he carregat lliteres d'ambulatori. Habitualment faig la ruta de municipis que hi ha entre Sallent i Berga, però ara hi ha dies que arribo a Sallent i no torno a baixar perquè hi ha negocis que ja no necessiten el subministrament de material nou», explica Félix Liébanas, que treballa per a una empresa de logística de Sant Boi de Llobregat. Abans de la crisi, omplia tot el camió i passava el dia fent la ruta al Bages i al Berguedà, però ara només l'omple fins a la meitat. Assegura que la setmana passada va començar a notar que hi havia més moviment, però que malgrat desplaçar-se diàriament a la Catalunya Central, hi ha clients habituals als quals no veu des de fa més d'una setmana perquè amb la frenada de l'activitat econòmica no s'han d'abastir amb nous productes.
Liébanas, com altres transportistes, s'atura a descansar i a menjar a l'estació de servei El Lleó, al costat de l'eix del Llobregat i al terme municipal de Sallent. Al migdia, uns cinc camioners hi paren per fer una pausa de la jornada laboral i omplir el dipòsit del camió. Els treballadors de la benzinera asseguren que a primera hora del matí s'hi poden veure uns 30 camions estacionats perquè els conductors paren a dormir o a descansar. Al Lleó, els conductors poden beure un cafè per mantenir-se ben desperts i continuar la ruta. A l'estació de servei sallentina també s'atura Albert Castanyer, de Vic. Ell és un transportista autònom i malgrat tenir menys feina ha preferit no demanar els ajuts del govern perquè considera que «n'hi ha d'altres que necessiten més» aquesta empenta per tirar endavant. «No faig les hores que feia abans de la crisi, però com que dono servei a una serradora, l'activitat continua i jo segueixo conduint el camió, tot i que en trec la meitat de rendiment que abans en cada viatge», afirma. Bona part dels transportistes de la Catalunya Central amb qui ha parlat aquest diari, i que es trobaven al Lleó, asseguren que treballen per a serradores, un sector que té, sobretot, força a les comarques de l'interior del país i que no ha aturat l'activitat.
Facilitats als camioners
A l'estació de servei del Bruc saben quines són les dificultats que troben els camioners les darreres setmanes. «Ens comenten que no han pogut menjar res durant hores, per això els donem un menú semblant al que s'oferia des del restaurant, però a un preu més econòmic. Els donem cafè i si posen un mínim de combustible els donem menjar gratuïtament. Ho preparem des de la benzinera i no des del restaurant», deixa clar Joan Enrich, un dels responsables d'administració de la coneguda benzinera de l'Anoia.
Malgrat que hi ha menys camions que posen combustible per la paralització de l'activitat econòmica, de bon matí es poden veure desenes de camions a les zones on poden estacionar, perquè molts s'hi queden a dormir una estona o paren per utilitzar el servei de dutxes i anar al lavabo.
Marcelino González és un camioner barceloní que s'atura una estona al Bruc. Divendres es va desplaçar a Lleida, on va trobar tot de controls policials que vigilaven que ningú se saltés el confinament, però reparteix per tot Catalunya material de contenidors que arriben al Port de Barcelona. «He estat autònom durant deu anys i quan va començar la pandèmia vaig començar a treballar per a una empresa de logística, així que he tingut sort. Gràcies a la feina actual tinc uns ingressos fixos i no pateixo tant per si la baixada de l'activitat em suposa tenir menys ingressos», explica. Diu que ha treballat cada dia i que el port continua el ritme habitual, tot i que ha baixat l'arribada de mercaderies. González també explica que està satisfet de poder mantenir alguns negocis amb la seva tasca com a camioner.
