Els alcaldes de petits municipis de la Catalunya Central volen que se'ls tingui en compte a l'hora de planificar la desescalada del confinament i que en els casos del Bages i el Berguedà, malgrat formar part de la província de Barcelona, vagin al seu propi ritme i no hagin de seguir el de l'àrea metropolitana de la capital catalana.

L'alcalde de Gisclareny, el municipi més petit de Catalunya i que comparteix província amb el més gran, Joan Tor, considera que «no és lògic que haguem de seguir les mateixes pautes». En un entorn de masies i cases aïllades com el del seu municipi, explica que «hauríem de poder sortir perquè, quan ho fem, no trobem ningú. Moltes vegades ja és com si estiguéssim confinats».

L'alcaldessa de Montclar, Raquel Sala, creu que possiblement a la província de Barcelona «ens tocarà el desconfinament més lent de tot Catalunya» a causa de l'elevada població de l'àrea metropolitna. Per aquesta raó, és partidària que a l'hora de fer la desescalada «es dividexi la província en dues, amb un desconfinament més permissiu i més ràpid per a les zones rurals», tenint sempre en compte que cal prendre certes mesures per evitar contagis. En el cas de Montclar, al nucli només hi viuen una vintena de persones i, «si surts, és molt difícil trobar-te'n», i pel que fa als veïns que viuen en masies, el 70% dels habitants del poble, diu, ja no van al nucli perquè no hi ha cap botiga.

L'alcaldessa de Sagàs, Sílvia Triola, posa de manifest que al municipi «el confinament ja ha estat molt diferent perquè aquí gairebé tothom té camps i bestiar i ha hagut de sortir i no s'ha hagut de tancar en un pis», motiu pel qual considera que la desescalada també hauria de ser diferent de la de les grans ciutats.

Entre els alcaldes de petits municipis del Bages, l'opinió és similar. L'alcalde Sant Mateu de Bages, Pep Junyent, considera que «s'han de tenir en compte els municipis més petits», i rercorda que al seu municipi hi ha una baixa densitat d'habitants, cosa que fa que fins i tot el cas del nucli més poblat de Sant Mateu, Valls de Torroella, «malgrat que et pots trobar algú pel carrer, mai no hi ha aglomeracions». Per a ell, basar el desconfinament en una divisió territorial feta ara fa 200 anys «és el menys lògic que es podria fer».

També al Bages, l'alcalde Fonollosa, Eloi Hernàndez, veu totalment «il·lògic» que el Govern espanyol doni un tracte «unitari i centralitzador» a la gestió de la crisi sanitària. La gran extensió del municipi, format per nuclis de població amb camps, boscos i camins, «permetria poder sortir sense horaris i sense haver-se de trobar uns veïns amb els altres», afirma Hernàndez.

A l'hora de demanar mesures diferents per als petits municipis, l'alcalde de Sant Feliu Sasserra, Josep Romero, assenyala que la «incidència que hi ha hagut en pobles petits i grans ciutats no ha tingut res a veure». I afegeix que al poble «les afectacions són mínimes. Aquí hi ha camp i amb dues passes som al bosc. No hi hauria d'haver cap problema per anar al bosc». I l'alcalde de Gaià, Enric Armengou, explica que mesures com la distància màxima d'un quilòmetre per sortir de casa per als infants, «en municipis petits hi haurà més gent al nucli, i amb això aconsegueixes l'efecte contrari del que es persegueix». Per a ell, en el desconfinament s'han de posar altres límits, com les comarques o les àrees bàsiques de salut en funció dels casos de coronavirus que hi hagi. En aquesta desescalada, l'alcalde d'Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, a més d'estar en contra que es faci per províncies, també reclama que es tinguin en compte els desplaçaments per evitar que ara la Covid-19 arribi a llocs on no ha tingut incidència.