La represa de l'activitat presencial a escoles i institus prevista per a l'1 de juny si es troben a la segona fase de la desescalada, preocupa els centres educatius per la dificultat que tindran per organitzar-se. Equips directius de la Catalunya Central consultats per aquest diari temen que els faltin recursos humans i possiblement espai per afrontar amb garanties el nou pla de reobertura, tenint en compte que implica combinar l'atenció al centre dels alumnes que ho sol·licitin amb la feina telemàtica des de casa. La proposta la va fer pública el departament d'Educació dimecres, i preveu l'obertura dels centres per atendre els alumnes que voluntàriament ho demanin, bàsicament els que finalitzin una etapa educativa i sempre en grups reduïts, si bé el curs acadèmic es continuarà fent telemàticament fins que s'acabi, el 19 de juny.
La delegació d'Ensenyament a la Catalunya Central preveia donar més detalls de la proposta en una reunió virtual ahir a la tarda amb representants de tots els centres educatius del territori. Mentrestant, entre els directors consultats per aquest diari hi havia neguit per com afrontar la situació amb grups reduïts (de 13 alumnes com a màxim a infantil i primària i 15 a secundària), i pensant més aviat de cara al setembre perquè caldrà adaptar espais.
Que els alumnes que acaben una etapa puguin tornar a l'escola aquest juny, agrada, però els directors diuen que hi ha hagut poca previsió del departament, i això aboca els centres a un sobreesforç que alguns veuen innecessari pel que queda de curs. «Ara no és el moment de reorganitzar-nos per tres setmanes», apunta el director de l' institut Guillem de Berguedà de Berga, Ferran Camprubí, i trobaria més convenient «centrar els esforços per fer-ho bé de cara al setembre». Diu que ara es pot generar un remombori «innecessari» als centres a partir d'un pla «que tranquil·litzarà alguns pares però que més aviat convida els fills a no venir».
No veuria malament la possibilitat de poder organitzar trobades d'alumnes que acaben un cicle amb el seu tutor, «però puntuals» i concentrades, especialment els que han de preparar la selectivitat. En canvi, la proposta implica tres setmanes d'obertura del centre compaginades amb l'atenció telemàtica, «i hem de veure com ho farem». Apunta la possibilitat d'establir torns entre el professorat. Quant a l'espai, no fa patir gaire per al retorn del juny perquè «no crec que vinguin gaires alumnes», però reclama reforços al departament de cara al setembre.
A l'institut-escola Barnola d'Avinyó han optat per fer un sondeig entre les famílies que ajudi la direcció i els professors a orientar el nou funcionament del centre. En aquest cas, a més, hi ha una doble feina «a ressituar-nos», apunta el deu director, Ricard López, perquè el centre es troba en ple procés d'expansió després que aquest curs ha iniciat la secundària amb primer d'ESO, i al setembre es posarà en marxa el segon curs. Passarà dels 209 alumnes actuals a 230, sumant infantil, primària i dos cursos de secundària.
López admet que «calia pensar en alguna mesura que permetés el contacte dels alumnes amb el centre, però s'ha de saber articular molt bé perquè hi ha limitacions que ens ho dificulten molt». La manca de professorat n'és una, tenint en compte que s'haurà de poder treballar sense que això suposi als professors fer més hores. «Hi estem donant moltes voltes».
López també posa en relleu la vigilància per no incórrer en possibles contagis. Diu que controlar les ràtios o les entrades i sortides del centre no ha de ser difícil, però veu més complicat «garantir el distanciament», pensant sobretot en els nens més petits.
Per la seva banda, l' escola Sant Joan de Berga no preveu grans complicacions amb la represa de l'activitat aquest juny, tot i que encara no ha definit «amb quin professorat comptarem» per cobrir tota la feina, diu la directora, Mònica Corominas. «Ens ho farem, però hem de veure com», recalca sense menystenir el trasbals que els pot comportar, i a l'hora demana «més pautes i material» al departament per garantir el màxim la protecció i evitar riscos de contagi en aquesta tornada.
L'escola té 360 alumnes des de P-3 fins a 6è, «i com que som un centre força gran, l'espai no ha de ser un problema important».
El funcionament a l' institut Lluís de Peguera de Manresa també es veurà afectat amb la represa de l'activitat aquest juny «després que ja ens havíem organitzat de manera virtual», apunta la seva directora, Assumpta Pla. Entén que la proposta del departament és poc viable «tant per la immediatesa com pels mitjans i el personal, i per la seva utilitat», que posa en dubte més enllà d'afavorir algunes famílies. De cara als alumnes, creu que «en vindran pocs, i serà ben bé per tenir-los aquí, segurament amb un professor que potser no serà el de la seva matèria».
Pla troba a faltar «una cobertura legal que ens protegeixi i uns recursos econòmics que permetin fer un desplegament adequat de l'autonomia de centre que ara se'ns demana», i en canvi té una sensació de «desprotecció» davant d'una situació delicada «en què serem nosaltres qui ens haurem d'espavilar sense prou mitjans»
