26 de maig de 2020
26.05.2020
Regió7

La investigació a Borràs té l'origen en un error en l'entrega d'un sobre a Castellbell

El paquet contenia 1.000 euros en bitllets falsos i es va entregar en un apartat de correus que no tocava

25.05.2020 | 23:11
Laura Borràs, al Congrés dels Diputats

La investigació que afecta la diputada de JxCAT al Congrés i exconsellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, té el seu origen en l'error en l'entrega d'un sobre que contenia 1.000 euros amb bitllets falsos en un apartat de correus de Castellbell i el Vilar.

L'actual diputada no té cap vinculació directa amb aquest cas de falsificació de moneda i que també va derivar en tràfic de drogues, però sí amb Isaías Carrasco, que és un dels dos condemnats per aquest cas i que havia de rebre el sobre amb els diners falsificats. Tot i això, sí que va ser a mesura que els investigadors van anar estirant el fil arran d'aquest cas que s'ha acabat posant Borràs en el punt de mira del Suprem.

L'alt tribunal ja ha demanat un suplicatori al Congrés dels Diputats per poder jutjar Borràs i en el document en què justifica la petició del permís per investigar la diputada, l'alt tribunal explica que la investigació va començar per una denúncia, presentada el 31 d'octubre del 2017 quan un sobre va ser entregat per error en un apartat de correus de Castellbell i el Vilar quan en realitat anava destinat a un altre apartat del mateix municipi. El document del Suprem, però, no detalla com és que la persona que va rebre el sobre per error el va acabar obrint tot i que no era per a ell.

Un cop la policia va tenir coneixement de l'existència dels bitllets falsos, el jutjat va ordenar que s'investigués qui era el titular de l'apartat a qui en realitat anaven dirigits els bitllets i se li va intervenir el telèfon. En aquestes converses, Herrero parlava obertament de l'assumpte dels bitllets falsos i també de la intervenció d'un laboratori de pastilles a Holanda i també feia referència a la necessitat de preparar unes factures per a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que en aquells moments dirigia Borràs. Arran de la conversa, els investigadors van sospitar de la possibilitat que estigués parlant de fer algun document fals, de manera que la investigació es va centrar en el tràfic de drogues, falsificació de moneda i falsedat documental. Uns dies després d'aquesta conversa, els agents en van interceptar una altra entre el mateix Herrero i Borràs, la qual li feia retrets sobre la seva manera de treballar i també li va avançar que deixaria la ILC per presentar-se a les eleccions al Parlament.

Tot seguit, a mitjan desembre, el jutjat de Manresa va ordenar que l'entrada i escorcoll del domicili d'Herrero a Vacarisses, on van trobar nou bitllets falsos de 50 euros i diverses substàncies estupefaents, mentre que en el cas del domicili de l'altre condemnat, Marc Gómez, només hi van trobar un bitllet de 50 euros. Tot i això, els investigadors no van trobar evidències del delicte de falsedat documental.

El judici

El cas va acabar en un judici celebrat el novembre del 2019 a l'Audiència de Barcelona en què Herrero va ser condemnat a cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda i Gómez a dos anys de presó només per falsificació de moneda. Els dos acusats van acceptar la sentència per conformitat, és a dir, d'acord amb la fiscalia.

18 contractes per 260.000 euros

Respecte a la falsedat documental, el jutjat de Manresa finalment es va inhibir a favor del Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, on va continuar la investigació i es va confirmar el modus operandi seguit en el període 2014-2017, consistent a dividir la contractació del servei en contractes menors de menys de 18.000 euros», segons la resolució. Va ser aquest tribunal el que va elevar la causa al TS atesa la condició d'aforada de Borràs com a diputada al Congrés.

La prova clau es va trobar en una cadena de correus electrònics enviats el 2013 i el 2014 en els quals Borràs assenyala de «forma molt explícita» a Herrero com havia de procedir.

A més, els investigadors van constatar que una de les empreses que van licitar per aconseguir un dels contractes presumptament irregulars, Lab Hermeneia, havia estat creada amb anterioritat per la diputada catalana, encara que finalment l'adjudicació va ser per a una de les empreses d'Herrero, que va presentar un pressupost de 100 euros menys.

En total, Herrero -que també és investigat per aquest cas- es va beneficiar de manera directa o indirecte de 18 contractes per un valor total de 259.863 euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20