L'organització de cara al proper dilluns, 1 de juny, en què les escoles i instituts de la Catalunya Central obriran portes per atendre els alumnes que hi acudeixin voluntàriament amb una activitat que es preveu mínima, és només el preludi del que realment preocupa les direccions d'aquests centres, com és la tornada a classe després de l'estiu. Temen que els faltarà espai i professorat.

I és que, a diferència de l'acompanyament que es farà ara bàsicament als alumnes de final d'etapa, al setembre s'intentarà que el curs ja sigui presencial per a tothom, però amb grups reduïts, d'un màxim de 13 alumnes a infantil i primària i de 15 a secundària, per garantir les distàncies i evitar possibles rebrots de la Covid-19. Això obligarà molts centres a repensar els espais i a convertir en aules llocs que ara no ho eren. Instituts i escoles consultats per aquest diari ja hi donen voltes, i en alguns casos es veu tan complicat que possiblement hauran de negociar amb els seus respectius ajuntaments la cessió temporal de locals municipals, com a mínim durant les hores lectives.

A l'institut Guillem de Berguedà de Berga tenen actualment 12 grups d'ESO, 6 de batxillerat i 3 de cicles formatius, que si fins ara ja s'havien de partir per complir les ràtios, l'any que ve s'hi afegiran mesures encara més restrictives ocasionades per la Covid-19. Tenint en compte que el curs vinent preveuen moure's en unes xifres similars, ara per ara «no veig gaire clar com ens organitzarem» per cobrir tots els desdoblaments que calgui per no superar els 15 alumnes per aula. «Ara mateix, no ho podríem fer», apunta el director del centre, Ferran Camprubí. Aquest institut també té manca d'espai per fer front a aquesta reorganització, perquè si bé disposa d'algunes aules extra «són molt petites i per més filigranes que féssim difícilment hi podrien cabre els 15 alumnes» que el pla exigeix com a màxim a secundària també per al proper curs. Camprubí avisa que potser s'haurà de recórrer a espais municipals per posar-hi solució.

La manca d'espai també preocupa l'institut Lluís de Peguera de Manresa: «Si en circumstàncies normals ara ja ho teníem tot ocupat, no sé com ens ho farem al setembre», apunta la directora del centre, Assumpta Pla. Hi estudien al voltant de 900 alumnes dels quatre cursos d'ESO i els dos de batxillerat, que possiblement s'hauran de desdoblar en grups més reduïts que els actuals, mentre que ja han sortit les plantilles del nou professorat, i si no hi ha canvis «serem els mateixos que ara», la qual cosa deixa el centre en una situació molt complicada organitzativament, apunta Pla.

En canvi, l'escola Sant Joan de Berga, que actualment té uns 360 alumnes des de P-3 fins a sisè de primària, disposa d'unes instal·lacions «força grans», i en principi no es preveu gaire complicació pel que fa als espais. «No creiem que aquest sigui el problema més important», apunta la seva directora, Mònica Corominas, per bé que s'hauran d'aprofitar al màxim àmplies zones que fins ara no tenien un ús tan intensiu.

Així doncs, de cara al setembre s'intentarà redistribuir l'alumnat «aprofitant el màxim alguns espais com l'aula de música, el gimnàs, la biblioteca, l'aula de ciències, les aules extraescolars i fins i tot si convé el porxo», sosté la directora. La preocupa més saber amb quina quantitat de professorat podrà comptar el centre per poder afrontar el curs en les noves circumstàncies.

Avinyó i el Pont esperen mòduls

Avinyó i el Pont de Vilomara tenen la peculiaritat que estan en ple creixement com a instituts-escola, amb la incorporació del segon curs d'ESO al setembre, després que la tardor passada ja van estrenar el primer curs. En tots dos casos esperen ampliacions d'espai, que tanmateix estan pensades per a un funcionament normal dels centres i no pas sota les mesures de grups reduïts que s'imposarà, per la qual cosa no està clar que puguin solucionar la distribució d'alumnes amb facilitat.

A Avinyó, l'institut-escola Barnola començarà el curs totalment condicionat a la construcció d'un mòdul prefabricat que espera per al setembre, i que en aquest cas podria garantir la capacitat dels grups desdoblats. «Si ho tenim, creiem que ho podrem gestionar bé, però, si no, haurem de buscar espais nous» i això podria requerir locals municipals cedits per l'Ajuntament, apunta el director del centre, Ricard López. Tanmateix, quedaria per resoldre la qüestió del professorat. «Com més grups s'hagin de desdoblar, més professors caldran», puntualitza López, i en aquest sentit demana suport al departament.

L'institut-escola Pompeu Fabra del Pont ja va readaptar espais interiors per acollir el primer curs d'ESO, i ara també espera poder disposar de dos mòduls nous per al setembre que es començaran a construir el juny. Tanmateix, en principi són per cobrir dues aules de segon d'ESO, i això vol dir que «no sobrarà espai» en cas que s'hagin de fer desdoblaments extra per assegurar els mínims de 13 i 15 alumnes, apunta l'alcalde, Enric Campàs. Caldrà buscar alternatives, i ell mateix apunta cap a espais municipals. «Haurem de veure quants i de quina manera».