«És important conscienciar-se que seguim en plena epidèmia i hi pot haver rebrots»

La Catalunya Central entrarà dilluns a la fase 2 del desconfinament. Tot i així, no es pot abaixar la guàrdia...

No, perquè l'estudi que s'ha fet d'àmbit nacional de seroprevalença ens indica que potser només el 5% de la població, potser una mica més o menys segons les regions, està immunitzat i, per tant, ens trobem gairebé com al principi de l'epidèmia, amb un grau més de protecció però no prou per considerar que hi ha una immunitat generalitzada. Per això, encara que s'estiguin relaxant les mesures de confinament, és molt important conscienciar-se que seguim en plena epidèmia i hi pot haver rebrots. La rentada de mans, les mascaretes, les distàncies i tot això és molt important que ho respectem.

Aquests dies veiem les terrasses plenes i molta gent al carrer. No ens estem relaxant massa?

Mantenir unes mesures de seguretat al llarg del temps sempre és complicat, sobretot si és una actuació nova per a tots nosaltres i hem d'incorporar una nova rutina en la manera com fem les coses. Crec que en general la conscienciació és gran, el problema que tenim és que no hi ha una immunitat important i qualsevol cas, encara que sigui de manera aïllada, pot contagiar molta gent, sobretot si tornem als costums d'abans, perquè, per exemple, si anem a un concert, allà hi haurà 500 persones i un sol cas pot contagiar molta gent i això pot tornar a tenir conseqüències greus.

El temut rebrot...

Sí, el famós rebrot, però és que realment la possibilitat hi és. No hem assolit un nivell d'immunitat com per pensar que això no es pot tornar a produir. És veritat que també hem millorat molt tot el que és la detecció, el cribratge i la preparació, però el seu control es difícil si arriba un nombre de casos molt elevat.

De fet, aquesta mateixa setmana n'hi ha hagut un a Lleida.

Un rebrot es pot produir en qualsevol moment perquè depèn que una persona contagiosa es reuneixi amb d'altres. És un comportament difícil de predir, perquè si la persona que avui és contagiosa demà fa una reunió amb 50 amics, d'allà sortirà un rebrot, i no sortirà l'octubre, sinó ara. Si ho controlem ràpidament no anirà a més, però si algú que tenia pocs símptomes no es va a visitar i després va a un altre lloc pot ser que quan es detecti ja tinguem 300 o 400 casos. És molt difícil fer una estimació d'on es produiran els rebrots següents i quan i quina serà la causa. És millor anar pas a pas i amb prudència. Actualment no podem pensar que estem fora de perill de l'epidèmia i hem de tenir molta cura sobretot de la gent gran, que ha suportat gairebé tota la mortalitat de la primera onada.

El cap de malalties d'infeccions de la Vall d'Hebron deia aquesta setmana que el virus ja es trobava en la seva fase final. És així?

Jo crec que el que estem veient és la fase final del primer brot que hem tingut. Tots hem vist que s'ha reduït el nombre de casos i, per tant, d'alguna manera és la fase final, però una altra cosa és que el virus no ha desaparegut de la comunitat i amb la immunitat que ha quedat el risc que torni a passar hi és, des del punt de vista epidemiològic. El virus no ha desaparegut de cap lloc, a la Xina hi ha hagut rebrots, i a Corea, i es mantenen les mesures de prevenció a tot el món i no podem pensar que l'epidèmia desapareixerà en breu. S'està parlant d'un moment final d'aquesta primera onada i no d'un tema a llarg termini pel que fa al control de l'epidèmia, perquè no és així.

També es mostrava partidari d'accelerar el desconfinament...

Jo soc partidari d'anar de forma més prudent i més segura i anar passant lentament cada una de les fases per veure què és el que va passant. Per veure rebrots fa falta un cert temps, no es produeixen d'un dia per l'altre, fa falta que passin almenys dues setmanes, i entre cada canvi de fase hauria d'haver-hi un temps prudencial per avaluar que anem bé.

L'ICS Catalunya Central ha participat en l'estudi estatal de seroprevalença. Els han sorprès els baixos nivells d'immunitat?

Ens ha sorprès molt. És veritat que la detecció de la immunitat té unes limitacions en l'àmbit metodològic per les eines que tenim de diagnòstic, però en un lloc com l'Anoia amb tot el que ha passat, amb el confinament de la Conca, crec que la immunitat que sortia a l'estudi estava a l'entorn del 10%, que encara està molt lluny del 50 o 60% que necessitaríem.

Per tant, fins que no es trobi una cura o una vacuna, frenar l'epidèmia és responsabilitat de tots?

Jo crec que aquest és un missatge molt important. La responsabilitat al final és individual de cadascú, perquè encara que hi hagi un govern i unes autoritats sanitàries, hi ha d'haver una consciència general, que tindrem molt més controlat el brot si cadascú és capaç d'interioritzar les normes. És difícil mantenir-les al llarg del temps, però rentar-se les mans i portar mascareta no són coses tan difícils d'aplicar.

Vaja, que aquestes mesures han de passar a formar part de la nostra vida diària?

Sí, perquè una vacuna no la tindrem en dos mesos, i això si la tenim, la tindrem d'aquí a un any i escaig, i hem passat dos o tres mesos confinats, i si hi torna a haver un rebrot, tornarem la mateix. Hem de canviar com més aviat millor el xip cadascun de nosaltres. Estem en situació d'epidèmia i la mesura fonamental per poder controlar el brot i evitar que això s'escampi massa és que cadascú apliqui les mesures oportunes.

Ens hem d'adaptar a la «nova normalitat»....

Sí, és un concepte que potser no s'ha entès gaire, i quan es parlava de nova normalitat, tothom ha pensat que és l'antiga que torna, i no és així, realment la nova normalitat l'hem de dissenyar des de zero. És a dir, si no podem fer concerts de música, alguna manera haurem de trobar per poder seguir escoltant música, però que no sigui una concentració en un estadi, no? Hem d'anar disse-nyant com haurem de funcionar durant tot el temps que tindrem l'epidèmia, que no serà curt.

Per tot això necessitem un canvi de mentalitat.

Seguim tenint una malaltia per la qual no tenim un tractament efectiu, no tenim una vacuna, i que ha deixat un percentatge d'immunitat baix. Per tant, si tornem a fer el mateix ens trobarem amb el mateix, i com més aviat tinguem tots al cap que és inviable que ens passi i que hem de canviar i sacrificar coses, serà millor.

Creu que aquesta crisi comportarà també un canvi en l'atenció sanitària?

El món ha canviat, però diuen que les crisis també són l'inici d'oportunitats. Els disfuncionaments del sistema s'han aguditzat, però podem ser optimistes i alguna lliçó positiva n'hem de treure. Des de primària ens hem adonat que l'impuls de les eines telemàtiques en la consulta i la simplificació de tràmits burocràtics, que sempre han estat sobre la taula i que han anat molt a poc a poc, ara han avançat molt, i en això no podem tornar enrere. Per què fer desplaçar la gent per una recepta o per uns resultats si ja tenim eines per evitar-ho? Doncs ara continuarem avaluant-ho de manera que sigui una cosa permanent, la nova atenció sanitària.

Com valora la tasca que s'ha fet des de l'atenció primària?

S'ha fet una tasca importantíssima. La proximitat i el seguiment dels pacients ha estat molt important perquè s'hagi pogut respectar el confinament. La primària ha fet una feina de contenció fonamental per reduir les saturacions dels hospitals, per donar suport a la gent i perquè el confinament s'hagi pogut fer tal com s'ha fet.