Primera trobada amb la mare a la residència després de dos mesos i mig: «Ha estat curt, però ens hem vist molt guapes»

La visita, sempre amb cita prèvia, es pot fer als centres catalogats com a verds, és a dir, que no tinguin casos de covid-19 o bé que tinguin garantits els circuits, l'aïllament i la sectorització dels espais per fer segures les visites i readmetre usuaris. L'Onada de Santpedor n'és un, i aquesta setmana ja ha començat a programar visites, entre les quals la de Maria Carme Sellarès a la seva mare, la Caterina. «Ha estat curt, però després de tant temps ens hem vist molt guapes», deia Sellarès, un cop acabada la visita. La família és originària de Navarcles però ja fa anys que es va traslladar a Manresa, i en fa quatre que Santpedor s'ha convertit en la nova llar de Caterina Castellà. « Buscava una residència, li va agradar aquesta i hi va voler venir, sense haver-se de preocupar pel menjar ni per la neteja...», explica la seva filla.

Aquesta setmana s'han vist de ben a prop. Van ser poc més de 20 minuts compartits a metre i mig de distància que els van servir per comprovar que estaven bé, i per parlar una mica «del temps». Tanmateix, guarden per a les trucades telefòniques les converses més íntimes. I és que, amb les mesures que condicionen aquestes primeres visites, «l'emoció hi és igual, però la trobada és una mica freda, amb mascareta, sense petons ni abraçades, i tampoc pots mirar fotos ni pots portar res de l'exterior» per compartir durant la trobada. S'accepten regals però s'han d'entregar al personal de la residència per desinfectar-lo abans d'entregar-lo.

Un retrobament amb mesures

La trobada va ser dimarts, en un espai habilitat a l'exterior, amb mare i filla assegudes al voltant d'una taula i sota un estricte protocol de mesures que dicta la pròpia Generalitat. Entre altres coses, abans d'entrar, personal de la residència pren la temperatura als familiars (un per resident), i és obligatori l'ús de la mascareta, a banda de respectar el distanciament mínim.

A Santpedor, la residència ha habilitat tres àrees a l'aire lliure per poder fer aquests retrobaments, «que estan tenint molta demanda», apunta la subdirectora del centre, Teresa Pons. De moment, hi ha programades unes 14 visites diàries, d'un màxim de mitja hora cadascuna, d'11 a 2/4 d'1 i de 5 a 2/4 de 7. A més, i fins a nou avís, haurà de ser sempre el mateix familiar qui visiti els avis.

En aquestes circumstàncies, Caterina Castellà rebrà a la seva filla Maria Carme cada dimarts a les 11 del matí, però haurà d'esperar uns dies més per poder veure presencialment al seu fill, que viu a Igualada, als seus 6 nets i als seus 8 besnets, amb qui també parla periòdicament per telèfon.

Tenen moltes ganes de trobar-se, com també n'hi havia entre la Caterina i la Maria Carme. Elles dues parlen cada dia una mitjana d'una hora diària sempre per telèfon i mai amb videoconferència «perquè a la mare no li agraden gaire les innovacions tecnològiques, i veure'ns a través d'una pantalla l'hauria fet plorar i no li hagués agradat», explica Sellarès, «i per això ho hem fet d'aquesta manera».

Un contacte previ fugaç i de lluny

El telèfon ha estat l'eina clau per mantenir Caterina Castellà en contacte permanent amb la seva família, però «hi havia moltes ganes» de poder fer més que això, apunta Sellarès. «A la residència, la mare fa crucigrames, sudokus... i tot i que es belluga amb un caminador, és una persona amb una gran qualitat de vida», i això ha tranquil·litzat la família durant el confinament, però tot i així admeten que no ha estat fàcil.

De fet, el de dimarts no va ser el primer retrobament físic entre mare i filla durant el confinament, però si «el de més a prop», explica Castellà. I és que fa tres setmanes, quan la Catalunya Central va entrar a la fase 1 del confinament, la Caterina va agafar el cotxe i va conduir fins a Santpedor per poder veure la seva mare, i ho va aconseguir. Com que ho havien comentat per telèfon una estona abans, «a ella la van deixar sortir en una zona de l'entrada i jo la vaig poder veure des de fora», en un retrobament a distància «però que em va va emocionar».Des d'aleshores, mare i filla no s'havien vist més, fins al retrobament gairebé a tocar d'aquesta setmana.

«La separació ha estat dura»

La separació de tot aquest temps «ha estat dura», assegura Sellarès, fins al punt que «ens hem acomiadat moltes vegades per por al què ens pogués passar amb aquest virus, sobretot en la primera etapa de la pandèmia, quan ella es va haver de confinar a l'habitació», explica, i això que ni la mare ni la filla no han tingut mai cap símptoma ni han estat afectades per covid. «La meva mare amb 95 anys i jo amb 70, som de risc», apunta Sellarès. Afegeix que aquells dies «les hores passaven poc a poc i les notícies que veies tampoc no hi ajudaven gaire». Per això «llavors ens trucàvem cada dia matí i tarda». També puntualitza que a la residència de Santpedor «la meva mare sempre s'ha sentit molt ben cuidada».

Ganes de tornar a la vida normal

Tot i l'ingrés voluntari ja fa quatre anys de Caterina Castellà a la residència, mare i filla mantenen una estreta relació, i fins que no va arribar la pandèmia es veien un parell de cops per setmana. «Els dimarts l'anava a buscar i me l'emportava a casa, a dinar, a passejar, a comprar les revistes Pronto i Lecturas, que li agraden molt, fins que a mitja tarda la tornava a la residència...; i cada dijous al matí la venia a visitar jo una estona».

El coronavirus va estroncar aquesta rutina, i l'última trobada entre totes dues abans del confinament va ser el dia 12 de març. Ara, en plena desescalada, esperen poder anar recuperant a poc a poc el que feien: «La mare m'ha dit que té ganes de fer vida normal, de tornar a sortir els dimarts, i moure's sense mascareta..., però entén perfectament la situació», explicava Sellarès un cop acabada la visita.