Les afectacions de la plaga que s'alimenta dels boixos a Catalu-nya es preveuen aquest 2020 més elevades, com va detallar un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) fa uns dies, i amb una propagació més intensa que avança en direcció oest i sud-oest des del focus inicial que va ser a la comarca de la Garrotxa l'any 2014.

La papallona del boix, Cydalima perspectalis, és una espècie invasora les erugues de la qual s'alimenten dels boixos. Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats i comprometen la seva capacitat de supervivència. De fet, es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 110.000 hectàrees. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses de boix.

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear un grup de treball, conjuntament amb tècnics el departament de Territori i Sostenibilitat, l'Ajuntament d'Olot, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el CREAF i altres entitats, per intentar buscar mesures per minimitzar els efectes en els boixos. En el marc d'un Pla d'acció consensuat, es tenen establertes una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d'afectació amb una periodicitat anual.

El control efectiu de la papallona del boix en l'entorn natural esdevé pràcticament inviable, com ho demostra l'experiència d'altres països europeus afectats. Tot i això, s'estudien mètodes de control per intentar preservar les boixedes més emblemàtiques i els exemplars singulars. En parcs i jardins, es fa la màxima difusió de les eines més efectives per lluitar contra la plaga. El plantejament i les possibilitats de tractament són totalment diferents si es tracta d'una zona forestal o d'un jardí.

A partir del seguiment que han fet els Agents Rurals comparant l'afectació final de l'any 2019 amb l'any anterior 2018, les comarques més afectades són la Garrotxa, el Ripollès i Osona. El seguiment detecta que l'any 2019 la plaga va aparèixer per primera vegada en 5 comarques més: l'Anoia, el Solsonès, l'Alt Penedès, el Garraf, el Montsià i el Tarragonès.