Quan avui es compleixen just 20 anys del terrible aiguat que va causar estralls sobretot a la zona del Bages sud i al nord del Baix Llobregat (vegeu La Revista de l'edició de Regió7 de dissabte passat), un dels nuclis que en va resultar més afectat, el barri de la Farinera de Sant Vicenç de Castellet, encara té pendents l'execució de mesures que van quedar establertes en un pla redactat un any després per l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat. Intervencions que tenien com a objectiu aconseguir reduir l'impacte al barri d'un aiguat similar a aquell, si mai es repeteix.

D'aquelles mesures previstes se'n va executar una part important, però d'altres també d'envergadura, alguna de les quals molt evident, van quedar per fer i no hi ha cap concreció, i l'Associació de Veïns de la Farinera les continua reclamant perquè considera que la situació actual constitueix «un perill evident» si es tornen a produir episodis importants de precipitacions.

En aquest barri el problema central avui fa vint anys va ser la crescuda sobtada de la riera de Castellet -que creua pel mig del barri, just abans de desembocar al Llobregat- amb prop de 200 litres caiguts en poques hores a la capçalera (uns 9 quilòmetres amunt), agreujada sobretot pels nombrosos obstacles que va trobar al seu pas per la Farinera, amb tot el material que arrossegava. Això hi va provocar un embassament de l'aigua, que durant alguns minuts es va fer seu tot el bar-ri, i va causar una víctima mortal i nombrosos danys materials, amb baixos inundats fins a més de dos metres d'alçada.

El 2001, l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat va analitzar i projectar tot un seguit de mesures a la riera de Castellet i al seu entorn per intentar evitar el que havia passat l'any abans.

D'aquell projecte se'n va executar una primera fase entre el 2007 i el 2008, que es va concentrar bàsicament en el trasllat d'un transformador elèctric que hi havia ubicat en un extrem del carrer Clot del Tufau (el més proper a la riera), i en la modificació de dos ponts que hi ha situats just al final del curs de la riera per facilitar l'evacuació de l'aigua i evitar que, com va passar fa 20 anys, facin de barrera quan hi ha crescudes i s'inundi el barri.

Va quedar per fer, però, tota una segona fase que, com a actuació més destacada, preveia l'expropiació i enderroc d'unes antigues naus industrials (que des de l'aiguat del 2000 estan en desús), situades al carrer del Clot del Tufau i en zona inundable de la riera, ja que d'aquesta manera es guanyaria amplada per al curs de l'aigua i es traurien obstacles en cas de crescudes. Aquesta intervenció també anava complementada de l'obertura d'un nou vial de connexió amb el polígon del Clot del Tufau per la banda esquerra del curs de la riera.

La reclamació dels deures pendents la continua posant sobre la taula l'Associació de Veïns de la Farinera, el president de la qual, Emili Barcons, creu que després d'aquella intervenció de fa 12 anys, només se'ls està donant allargues.

De fet, Barcons valorava ahir a peu del carrer del Clot del Tufau, que va ser un dels més afectats, que «si van fer aquella part de les obres, creiem que va ser bàsicament perquè els convenia per al nou enllaç de la C-55», que es va construir poc després, «no pas perquè pensessin en el barri».

Dels moviments que hi ha hagut en els últims anys en relació a les demandes pendents, Barcons detalla que «ens han anat fent passar amb raons, dient-nos que calien nous estudis de la riera i dels seus cabals. Però a principi del 2019 hi va haver un acord al Parlament amb el compromís que aquests nous estudis es farien al llarg de l'any passat, i a dia d'avui no en sabem res».

El president de l'entitat veïnal lamenta que, més enllà d'aquestes noves anàlisis dels cabals de la riera que estan pendents, «hi ha el que deia l'estudi fet fa 19 anys, i creiem que és una evidència que les antigues naus que hi ha en aquest carrer són un obstacle i que han d'anar fora, com ja es posava de manifest llavors».

La riera avisa

De fet, Emili Barcons detalla que la riera dona avisos relativament sovint de la seva perillositat en les condicions actuals. Per exemple, alerta que el 22 i 23 de gener passat (temporal Glòria) la riera baixava amb molta força, però que s'hi va afegir un problema: «Aquella nit van obrir les comportes del pantà de la Baells i amb el nivell que duia el Llobregat la riera no podia desguassar al riu. Va quedar estancada i anava creixent, dins de la llera, però per sort aquell dia va deixar de ploure».

Cinc anys enrere, l'associació veïnal també va fer arribar a l'Ajuntament un document amb un seguit de propostes complementàries que considera que ajudarien a millorar la seguretat de la riera davant episodis de crescuda. Mesures com ara rebaixar i netejar la llera de pedres i grava a la sortida del pont de la C-55, ja que l'acumulació dificulta la sortida de l'aigua cap al Llobregat (és just el punt de la desembocadura); i rebaixar el gual que hi ha al mig de la riera al final del carrer Clot del Tufau, «que és més alt ara que el 2000».