El que sobta més quan s'entra a casa és el silenci. Fins fa quatre dies era un lloc on sempre hi havia brogit. Ara ha desaparegut. Des de la setmana de Sant Josep, quan l'Agustina i el Joan en van haver de sortir empesos per un virus massa subestimat.

És la casa de l'avi, a Cardona. Aquella en la qual l'Agustina Caellas va haver de superar el primer gran tràngol de la seva vida, la mort de la mare, quan ella només tenia 12 anys. Hi va créixer amb el pare, l'ajuda de la seva tieta i gairebé sentint-se com una germana de la seva cosina, la Maria, amb qui van anar creixent juntes i descobrint el seu món.

Va ser allà on es va quedar a viure quan es va casar, als 18 anys. En tenia cinc menys que el Joan, aquell jove de la Coromina que acabava de tornar del servei militar. La família Urrutia havia arribat al nucli que s'estén als peus del majestuós castell procedent de Gérgal, a Almeria. El Joan ja havia nascut aquí i hi havia viscut una tragèdia. Quan només tenia 3 anys, i el seu germà gran 8, el pare havia mort en un accident a la mina, la que donava vida però que també la treia. La mare del Joan no es va tornar a casar i va anar pujant els nens treballant de nit a la fàbrica i fent feina de dia als Escorials, a la Coromina mateix.

Després del casament, que es va celebrar juntament amb el del germà del Joan, el Trino, i la seva dona, l'Antònia, va arribar l'Olga, la primera filla. L'Agustina, als 19 anys, treballava a Ca la Celdonieta, una cooperativa d'embotits de Cardona, primer a l'escorxador i després a la botiga. Més endavant, va fer-ho a l'empresa Warner's, de roba interior.

Mentrestant, el Joan es gua-nyava la vida a la mina, però no al pou. El record de l'accident del seu pare era massa dur. Ho feia al taller mecànic i només baixava quan calia instal·lar-hi alguna nova màquina. Els dies de festa els dedicava al futbol. Va jugar a Cardona i a l'antiga colònia Valls, de porter, i era conegut a tota la comarca per aquest motiu.

Quan l'Agustina tenia 31 anys, dotze després de l'Olga, va arribar l'Òscar. I ella va deixar de treballar a fora de casa. El 1990, quan la mina va tancar, el Joan va ser traslladat a Sallent, on es va jubilar als 59 anys. Era el moment de viure la vida. I ho van fer.

Es complementaven en tot. L'Agustina era qui predisposava i el Joan, qui no tenia mai un no per resposta. La casa de l'avi es va anar omplint de gent. L'Olga va tenir tres fills, els bessons Asier i Aitor, que ara tenen 18 anys, i la Blanca, de 16. La matriarca era com una lloca que si podia tenir quinze persones a taula no en volia deu. I el Joan, sempre disposat a ajudar tothom. Havia seguit lligat al futbol, passant cròniques del Cardona, parlant a la ràdio i anant a veure el seu Barça amb el carnet prestat pel seu germà. Hi anava amb l'Olga, que treballa de sanitària al Camp Nou. I després del partit, ni que fossin quarts de dues de la matinada, esperava la filla al cotxe, llegint el diari o fent encreuats.

El Joan va morir el 8 d'abril, als 73 anys, i l'Agustina el 3 de maig, als 68. El 24 de setembre haurien fet cinquanta anys de casats. Massa aviat i amb massa àpats per celebrar a casa de l'avi, on ara hi ha silenci però també el record de dues vides plenes.