Presentar Joan Bajona i Pintó als seus conciutadans de Balsareny és una gosadia, perquè segurament no hi ha cap balsare-nyenc que no el conegués. Aquesta era una de les seves principals virtuts. Però segurament per això, és bo guardar-ne la memòria en un espai com aquest, i alhora fer-lo present per als qui, fora de Balsareny, no el coneguessin. Perquè Joan Bajona respon amb majúscules a allò que en diríem «tot un personatge». En essència, capellà. Durant més de 50 anys, i pràcticament tots ells a Balsareny.

Però la seva vida, i bàsicament la seva vida al poble, és homologable a una de les seves (moltes) grans aficions: els mosaics. Per com el retraten els qui el coneixien, se'l podria definir amb un adjectiu contradictori: un tranquil hiperactiu.

De la seva empremta a Balsareny, molt més enllà de les parets de l'església, en dona testimoni el fet que alguns dels seus conciutadans li van dedicar dos llibres. L'un, titulat Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta, que resumeix la dualitat entre la professió veritable i el que gairebé va esdevenir el seu segon ofici, sempre altruista, i que sobretot recull la seva obra artística. El poble és ple de les seves creacions, essencialment els seus peculiars mosaics, que embelleixen nombrosos espais públics i particulars, començant per la façana d'entrada a l'església.

L'altre llibre, editat amb motiu dels seus 50 anys de capellà, és el perfecte exponent del que va significar la seva figura. I és que, d'entre més d'un centenar de fotos que el componen, gairebé sempre somrient i acompanyat de gent, tot just en una desena se'l veu oficiant. La resta és un desplegable d'aquella tranquil·la hiperactivitat de les seves aficions, que el van convertir en gairebé una icona del poble: dirigint la coral, tocant la guitarra amb un trio, fent de paleta, amb la raqueta de tennis, fent fotos, fent d'àrbitre amb sotana, alineat amb l'equip de futbol, amb la colla de caçadors de bolets, a les caramelles, als Pastorets...

Joan Bajona (1932-2020) era fill de Sant Llorenç de Morunys, però va posar totes les arrels a Balsareny. Ell mateix escrivia en el pòrtic del llibre dedicat a la seva obra creativa, que era fill de Valentí Bajona Riu i de Maria Pintó Gaspar, i deia que d'ells havia heretat les habilitats artístiques: «Del Valentí, paleta, l'afició per les pedres; i de la mare, la Maria, el gust pel dibuix, pels mosaics, per la música, pels pessebres». També en aquell pòrtic deia: «Em vaig fer capellà per al poble; per estimar-lo i per servir-lo. I aquí em teniu. Penso, i m'agradaria, morir aquí a Balsareny». Va complir en escreix.

I és que, com es deia a l'inici, la seva implicació amb Balsareny va transcendir molt més enllà de les parets de l'església i de la rectoria. De fet, exceptuant els primers 12 anys, en què va ser l'únic rector del poble, la resta del temps sempre hi va haver diferents mossens amb ell per portar la parròquia, però Bajona no se'n va moure.

Al llarg d'aquesta llarga trajectòria al municipi va ser un dels fundadors de la Coral Sant Esteve, que el 2013 va celebrar el seu cinquantenari, i en va ser l'etern director. Per la seva afició musical, va ser també el creador de diverses composicions, entre les quals la música del ball dels gegants locals, el Marc i la Maria, fa 35 anys. També va ser president dels Pastorets, i després en va esdevenir l'honorífic.

Aquest llarg currículum el va fer mereixedor d'una estima conciutadana que es va traduir el 2011 en tres accions molt visibles del seu municipi. L'abril d'aquell any, en el context de la Festa Major de Sant Marc, es va estrenar un gegantó que és una rèplica de la seva persona. El novembre d'aquell mateix any, una quarantena d'entitats del poble li van retre un emotiu homenatge pels 50 anys de la seva arribada a Balsareny. I un mes després, en el marc del tradicional concert de Sant Esteve, el van nomenar oficialment fill adoptiu del poble.

El gegantó que es va construir i estrenar ara fa nou anys porta un element a cada mà que l'identifica: una paleta a la dreta i una partitura a l'esquerra. I als llavis un toscano, que fumava havent dinat i havent sopat.

Bajona encara va conrear moltes altres aficions que practicava amb delit i habilitat, com la fotografia. Però també les esportives. Diuen d'ell que era molt bon futbolista, fins i tot jugant amb sotana, i també tennista. Per exemple, l'any 1971 va participar en els campionats per inaugurar les pistes. La seva empremta queda en la memòria dels seus convilatans, però també, físicament, en les seves creacions artístiques en carrers, cases i fonts, i en les composicions musicals.