Nascut a Nacimiento, un petit poble de la província d'Almeria, el 12 de juliol del 1940, Carlos Pelayo Díaz va arribar a Sallent quan tenia 16 anys. Fill d'una família treballadora, va formar la seva al poble bagenc on va passar la major part de la seva vida, al costat de la seva esposa, Elvira López, veïna també de la localitat andalusa. Incondicional seguidor dels balls del diumenge a l'ateneu, aficionat als ocells, a buscar bolets i a cultivar el seu hort, el coronavirus se'l va endur el 5 d'abril passat als 79 anys.

Carlos Pelayo es va criar en una família de nou germans, de classe treballadora, en una època en què s'havien de guanyar la vida com podien. El seu pare, Lucas, que era maquinista de la Renfe, va morir a causa d'un atropellament mentre anava a treballar amb bicicleta. A final dels anys 50 del segle passat, Pelayo va deixar la seva Andalusia natal amb dos dels seus germans per venir a Catalunya, en concret al municipi de Sallent per treballar i forjar-se un futur.

Paleta de professió, es va fer una casa a la vila bagenca on uns anys més tard s'hi establiria amb Elvira López, la seva xicota del poble, i amb qui el 1966 es va casar. Van contraure matrimoni a Almeria, on Pelayo havia tornat per fer el servei militar al campament de Viator, abans d'establir-se definitivament a Sallent. La parella va tenir una filla, l'Elvira, i posteriorment dos nets, el Carlos i el Cristian, i una besneta, la petita Ainet.

Mentre que la seva esposa treballava al sector del tèxtil, el sallentí va fer tota la vida de paleta, primer pel seu compte i posteriorment per una empresa. La família recorda, a tall anecdòtic, que havia participat en la construcció dels edificis de la Muralla del Carme de Manresa que hi ha just al davant de l'històric centre comercial de Can Jorba.

Pelayo era un gran aficionat als ocells -havia format part de la Societat Ocellaire de Sallent- i li agradava molt anar a buscar bolets. Era un seguidor incondicional dels balls dels diumenges a l'ateneu, on va participar fins a l'últim moment, just abans de contraure la malaltia que se'l va acabar enduent. Les caminades diàries amb els amics fins al pont de l'entrada de Sallent o a visitar les obres que es feien al poble ocupaven part de les hores del seu dia a dia des que estava jubilat. L'altra de les seves grans aficions era treballar la terra a l'hort que cultivava.

A mitjan mes de març, Pelayo va començar a trobar-se malament. Després de dues setmanes malalt a casa, la seva salut va empitjorar i va tenir una trombosi que va obligar a hospitalitzar-lo. El seu estat va anar empitjorant fins que el dia 5 d'abril va morir a causa de la covid-19 a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Aquests darrers mesos la seva esposa, la filla i els nets han viscut «amb impotència i indignació» la crueltat de perdre de cop i volta el «yayo», com l'anomenaven, sense haver-lo pogut acomiadar com haurien volgut. El recorden com «un avi excepcional, amic de tots i molt alegre». Ell se'n va anar, però queden en el record els seus passejos amb els amics, l'hort, que ara cuida el seu net, els alegres balls al casal i el cant dels ocells, que tant li agradaven.