Navarcles va quedar una mica orfe el 5 d'abril quan Marc Tiller Esclasans (29 de setembre del 1937) va perdre la vida, als 82 anys. Una persona que va néixer i viure al municipi i que ha deixat el seu granet de sorra en diferents entitats locals com El Coro i el grup de teatre.

Fou contramestre a la colònia tèxtil Galobart. Els seus pares eren de Casserres i van decidir traslladar-se a la localitat bagenca per temes laborals. Era fill únic, i el seu pare, Agustí Tiller, va morir de tuberculosi quan ell tenia 3 anys. Aquest fet el va marcar i la seva mare, Caritat Esclasans, es va convertir en un referent per a Tiller. Amb l'altra dona de la seva vida s'hi va casar, Marina Torres, una andalusa que, com moltes d'altres, va decidir traslladar-se a Catalunya per trobar feina i buscar un futur millor.

El pare de Marc Tiller, amb qui va compartir molt poc temps, arreglava vaixells al port de Barcelona i la seva mare era teixidora a la colònia Galobart. Tiller no tenia més família a Catalunya, però, per sort, la seva dona va emigrar d'Andalusia acompanyada de tots els seus germans i van formar una gran família.

Va estudiar a l'escola de Navarcles, i un cop acabats els estudis se'n va anar a estudiar l'ofici de contramestre a Manresa, i més endavant va treballar a la colònia tèxtil Galobart. Als 40 anys va decidir que era el moment de treure's el carnet de cotxe i així ho va fer.

Va ser una persona molt arrelada a Navarcles i sobretot estimada pel veïnat de la localitat. Tiller va ser un apassionat de les arts en general, li agradava molt la música i la pintura, però per sobre de totes les disciplines artístiques predominaven les seves dues grans passions: el teatre i el Barça. Va formar part de la junta de fundadors d'un dels clubs de futbol municipal, l'Atlètic Club Navarcles. També era soci del Coro, del teatre i de la Penya Blaugrana navarclina. Va ajudar a fundar l'Aplec de Sant Jordi de Navarcles i durant la seva joventut va tocar la bateria, que acompanyaria en el seu ventall instrumental amb una harmònica.

Culturalment serà recordat durant molts anys, ja que ha deixat empremta a la localitat bagenca. Una altra de les seves aficions eren els concursos de pintura ràpida, i en la celebració dels seus 80 anys es van exposar obres seves al Coro. Però la seva faceta més reconeguda sempre va ser el teatre, va participar en incomptables obres, sempre va repetir a la cita anual de «La Febrada», i aquest 2019 va decidir posar el colofó final a la seva trajectòria en el teatre navarclí amb la seva última representació dels Pastorets.

La seva família el defineix com una persona propera, tot i que rigorosa i estricta. Sempre se'l podia trobar passejant pel poble o a les entitats culturals locals, i si no, passava les tardes xerrant amb els amics a la plaça del Patoi. Les seves netes destaquen que fins a l'últim moment tenia unes incansables ganes d'aprendre: per exemple, durant la quarantena va descobrir la manera de fer videotrucades per poder parlar amb els seus familiars.

A més de l'herència cultural al seu municipi, deixa una família de tres fills, cinc nets i una besneta.