Va dedicar la seva vida a la pagesia, a cuidar la família i humilment a «fer poble». Roser Rovira Codina era la més gran de set germans i moltes vegades, de jove, li havia tocat fer feines dures al camp, com carregar sacs pesats de patates. A Gargallà, el poble del terme de Montmajor on va viure gairebé sempre, molts la recorden com una dona disposada a donar un cop de mà i per la seva habilitat a l'hora d'elaborar formatges o fer mitja. Una dona del camp. Va néixer a Cardona

«Recordava coses de la guerra civil, com quan el seu pare el van cridar a files i es va amagar per no haver de combatre al front perquè ja tenia una família. O quan s'escoltaven les sirenes davant la imminència d'un bombardeig al voltant del castell de Cardona», explica el seu fill, Valentí Puig. De ben jove va haver de cuidar familiars, com una de les seves àvies i una tieta -germana del seu pare i amb dos fills- que tenia una salut delicada. «Per ajudar aquesta tieta, se'n va anar a viure uns quatre anys en una casa de Montpol, al municipi de Lladurs, al vessant oriental de la Ribera Salada», afegeix. Allà no només treballava sinó que també sabia distreure's i riure, i com a mostra del seu tarannà el seu fill explica que alguna vegada havia rememorat l'anècdota del dia que es va disfressar de noi i va passar per cases de la zona demanant feina sense que ningú la reconegués. A Montpol, algun noi li va anar al darrere, però ella només pensava en Ramon Puig Vila, que vivia a Aguilar del Sunyer -també a Gargallà- i al qual escrivia cartes durant la seva estada a la casa de la tieta.

Finalment es va casar amb el Ramon l'any 1956 a Cardona, el mateix dia que va contraure matrimoni la seva germana Lourdes, i va tenir el seu primer fill, el Salvador, quatre anys més tard. «Ho va viure amb molta alegria», afirma Puig. Però l'alegria no va acabar aquí perquè va tenir dos fills més, el Valentí i l'Alfons, que van néixer el 1963 i el 1972 respectivament. El seu marit no gaudia d'una salut de ferro i la Roser portava el pes de la família, tot cuidant el bestiar de la casa on vivia, Torrebadella. «No parava mai i aprofitava tot el que li donava la natura, així que collia pinyes, cargols, bolets...», explica el seu segon fill.

A Gargallà tothom es coneix, i els veïns la recorden tot fent formatge, o mató, i cistelles. Però també feia mitja al vespre per distreure's, i regalava les bufandes, les gorres i els jerseis que confeccionava als qui l'anaven a visitar. De fet, era una dona que va ajudar a fer poble i per aquest motiu va participar durant 26 anys al Pessebre i precisament hi elaborava formatges. També va prendre part algun any en el Mercat i Tradició de Montmajor.

«El 2002 va quedar vídua i estava sola a casa. No li feia por res. Bé, gairebé res, perquè sí que temia les tempestes. Quan era jove i encara vivia a la masia de Claranés amb els pares i els germans, un cop va impactar un llamp a la casa i ella va caure escales avall. Deia que havia tingut sort d'uns sacs de gra, que van esmorteir el cop», rememoren els fills.

Roser Rovira va morir al geriàtric de Cardona, on residia des de feia un parell d'anys, per complicacions de la salut arran d'haver estat contagiada pel virus. Casualitats de la vida, uns dies més tard va morir la seva germana Lourdes, la que s'havia casat el mateix dia que ella, tot i que no va ser com a conseqüència de la covid-19. «Estem molt agraïts al personal de la residència de Cardona perquè la van cuidar, i gràcies a ells vam poder xerrar amb la mare a distància, amb videotrucades», destaca la família.