Jordi Pla Sallas, nascut a cal Pere Pla de Monistrol de Calders l'any 1932, es va passar mitja vida cuinant als fogons del restaurant La Masia de Moià, que també era pensió, i que va portar amb la seva dona, Montserrat Coma Vilà, durant 40 anys. Era el seu negoci, i la seva llar, on, un cop casats, l'any 1961 es vam traslladar a viure amb els pares d'ell, i on el matrimoni Pla Coma va criar les seves cinc filles: la Maria Lourdes, la Roser, la Marta, la Geni i la Montse. I és que la família ho era tot per a Jordi Pla. Hi va dedicar cos i ànima, fins que la covid se'l va endur als 87 anys, el 25 de març passat, i ha deixat cinc nets i cinc besnets. També a la cuina, que el fascinava, i més darrerament (ja jubilat), a l'espectacle i les arts escèniques, l'altre seu gran pilar.
Jordi Pla, a qui més tard es coneixeria popularment com el Jordi de La Masia, va passar la infantesa i part de la joventut a Monistrol de Calders. Als 14 anys també va anar a treballar a Barcelona a una botiga de pesca salada, «i allà va descobrir el món», explica la seva filla Roser. Anava a teatre, al cine, i això hauria derivat en la seva gran afició per l'espectacle, que després acabaria desenvolupant a Moià.
Més tard va conèixer la que seria la seva dona, Montserrat Coma, de Moià. Es van casar el 1959, van viure dos anys a Monistrol i el 1961 es van traslladar a Moià, on l'avi Sebastià, el pare del Jordi, va comprar La Masia. «Com que els avis ja eren grans, el pare i la mare ja van portar el negoci ells dos de bon començament», explica Roser Pla. «El pare era el cuiner i la mare es cuidava de servir al menjador i de la pensió. Es van fer un tip de treballar!», fins que es van jubilar i es van vendre el negoci.
«A la cuina, el pare va ser totalment autodidacte», i es va convertir en un gran cuiner. «Molts encara recorden aquella sopa de ceba tan bona que feia!», diu la seva filla . Va aprendre l'ofici amb l'ajuda de Pere Puig, un cuiner professional de l'Estany que durant un temps va treballar a La Masia. A més del restaurant, hi havia la pensió de 17 habitacions, algunes per a la família.
Actualment Jordi Pla vivia a cal Monjo, un habitatge del carrer Sant Pere de Moià. Aquí també hi van passar uns anys molt feliços «i feien molta vida al carrer amb els veïns», explica Roser Pla. I és que, ja allunyat de les obligacions professionals, va ser quan Jordi Pla va iniciar una nova etapa vital; va poder cultivar aquella vena artística que havia descobert de petit i es va involucrar de ple en la vida social i cultural del poble. «Pintava, li encantava disfressar-se, i era un gran apassionat del teatre», i per això es va introduir en El Musical de Moià, que es feia cada any per la festa major. «També era un assidu del carnaval», col·laborava a la festa de la prehistòria i cantava a coral parroquial i a l'Esplai
Fora dels escenaris, Jordi Pla era molt aficionat a les antiguitats, a la decoració i als pessebres, «que cada any feia amb elements naturals, i venia gent expressament a veure'ls». I també li encantava l'arqueologia i les cultures clàssiques, fins al punt que el somni de la seva vida era anar a Egipte. I el va poder complir, l'octubre passat, amb dues filles i un net. «Va ser molt feliç».
