Domènec Òrrit Graells va morir víctima de la covid-19 després de gairebé 92 anys de vida marcats per la família, la passió per la natura i la defensa del catalanisme. Més enllà d'això, a Sallent, el poble on havia viscut gran part de la seva vida, és recordat per ser el propietari i conductor d'un dels primers camions de transport que es van poder veure al municipi, que utilitzava per a la seva feina de transportista i comerciant.

Domènec Òrrit va néixer l'any 1928 a Avinyó, en una casa de pagès anomenada cal Macià. Els seus pares eren Isidre Òrrit Òrrit i Teresa Graells Tasias, i els seus germans petits: Pere, Francesc, Engràcia, Maria i Josep M. Quan ell només tenia un any la família es va traslladar a una important casa de masovers de Sallent, el Solar, on va passar la seva infància ajudant a casa en les tasques relacionades amb la vida de pagès, a la qual es dedicava el seu pare.

A mesura que anava creixent i pensava en una manera de guanyar-se la vida, Òrrit va començar a fer el seu propi carbó vegetal o carbonet, però va descobrir que el negoci no era fer-lo sinó comercialitzar-lo. Per aquest motiu va ensenyar a les cases de pagès del voltant a fer carbonet, que en aquella època era una important font d'energia en moltes cases d'arreu de Catalunya, i amb el seu camió es va dedicar a vendre'n en municipis propers a l'àrea metropolitana com Terrassa o Sabadell.

L'any 1950 la família va deixar cal Soler i es va traslladar definitivament a Sallent. Tres anys més tard, Òrrit es va casar amb Adelina Pujol Lladó, va abandonar la vida dedicada a la pagesia i es va centrar en el transport i el comerç. Durant molts anys es va dedicar a portar fruita des de Manresa fins a Bagà dos cops a la setmana, així com llenya, carbó i serradures.

Els seus fills, Domènec i Josep, en destaquen que era una persona que li agradava molt llegir i estar al dia de l'actualitat, aspecte que s'ha traslladat als seus fills. Durant l'última època de la seva vida tenia molt interès per l'etimologia i els mots i va col·laborar com a informador en llibres com Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages o altres treballs relacionats amb la vinya, ja que era un món que també l'apassionava.

Òrrit també estava molt lligat al moviment catalanista, sobretot les darreres tres dècades, ja que era membre de l'Ateneu Català i el seu tresorer fins al dia que va morir. De jove també participava amb assiduïtat als aplecs que s'organitzaven al Matagalls o a Cantonigròs, i estava molt lligat a les trobades d'acordionistes d'Arsèguel. També era un històric col·laborador de les Enramades de Sallent, especialment al carrer de Sant Esteve. El sallentí era un gran apassionat de la natura, l'hort i la muntanya, afició que han heretat els seus fills, que recorden que només feia que pujar muntanyes i això el dotava d'un gran coneixement del territori.

Domènec Òrrit va ser de les primeres víctimes de la covid al Bages: va morir el 20 de març. La família destaca que va ser tot molt estrany per la ràpida afectació que va tenir i pel fet que no hi pogués haver funeral.