El centre de paracaigudisme de Barcelona ¿Saltamos.es?, ubicat a Sant Fruitós de Bages, ha recuperat l'activitat després de l'aturada per la pandèmia. Des d'aquest dijous, paracaigudistes i clients han pogut saltar novament des de l'avioneta després de tres mesos d'aturada. La mascareta i la desinfecció de mans és obligatori, com també utilitzar la indumentària que proporciona l'empresa, que prèviament ha estat desinfectada. Des de les instal·lacions, el seu responsable, Rôbbe Biskit, reconeix que des que van anunciar que tornaven a obrir no paren de rebre reserves. «Hi havia ganes de tornar a saltar», assegura.

Juan Esteban i Jorge Andreu, veïns de Sant Cugat, es van llançar aquest divendres, per primera vegada, des de l'avioneta. Ho van fer amb una granota i ulleres que els hi havien proporcionat. Abans s'havien hagut de desinfectar peus i mans en reiterades ocasions. Durant tot el procés i, fins i tot, dins l'avioneta, duien la mascareta. No va ser fins al moment que saltaven que se la van poder treure, però a l'hora d'aterrar se la van haver de tornar a posar. I és que, en saltar amb instructor, en el que es coneix com a tàndem, era imprescindible la protecció per minimitzar el risc de contagi.

Al centre de paracaigudisme s'ha establert un protocol específic per reduir el risc de contagi, validat pel Consell Superior d'Esports. Tot el personal s'ha format i, a banda de reforçar la neteja, la mascareta s'ha convertit en un element indispensable en pràcticament tots els espais. No només dins l'avió, que és quan hi ha menys distància. També els dispensadors de gel de desinfecció de mans s'han d'utilitzar en els accessos als diferents espais i, especialment, abans de pujar a l'avioneta. Tot plegat, sintetitza el responsable de ¿Saltamos?, Rôbbe Biskit, per «pujar amb totes les garanties de salubritat».

Biskit diu que qui mai no ha saltat «no percep els canvis». Diferent és qui, com en Marc Domingo, habitual de la pràctica, ja ho feia abans. «Potser es fa més dur saltar, perquè tens calor, però en una zona com l'avioneta on estem tots junts és essencial», apunta. Domingo viu a Tossa i no es llançava amb paracaigudes des del 7 de març. Aquest divendres reconeixia que saltava amb «moltes ganes» i que estava impacient perquè per fi s'obrís la porta i poder-se llançar al buit. «Ells són els que pitjor ho han passat, han estat cent dies», deia Biskit referint-se als paracaigudistes habituals de la instal·lació.