«El català és una llengua en positiu que promulga la cohesió social, la unitat i ens ajuda a entendre millor el nostre país». Ho va assegurar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, en la presentació del programa «Camins del català» que es va fer a Montserrat. L'acte es va dur a terme a la sala del Venerable Josep de Sant Benet de l'Hotel Monestir, i també va tenir la presència de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. Era previst a primera hora del matí, però es va celebrar més tard a causa de l'emergència sanitària al Segrià.
El programa consisteix en un seguit de rutes emblemàtiques del territori entre les quals hi ha Montserrat, que s'utilitzen per conèixer el català en el seu context territorial mitjançant la difusió de continguts històrics i culturals. Cada punt de l'itinerari en qüestió reflecteix figures il·lustres que l'han fet créixer, l'empremta que la llengua deixa en el país en forma de topònims i les varietats dialectals.
Quim Torra va expressar que «es tracta de camins d'interès fonamental tant per a aquelles persones que volen aprofundir en el coneixement i estima de la llengua com per a aquelles altres que volen descobrir-la i estan als inicis del seu aprenentatge».
El president també va afirmar que la iniciativa pot ajudar el turisme cultural. Va remarcar que es tracta d'una nova eina que ajudarà a respirar el sector turístic, un dels més perjudicats per la pandèmia, en què es preveu una caiguda directa de la facturació d'uns 15.000 milions d'euros i entre 80.000 i 100.000 llocs de treball en risc.
Organyà, punt de partida
El camí més consolidat d'aquest projecte i el primer de tots és la Ruta de les Homilies d'Organyà, promogut per l'Associació d'Amics de les Homilies d'Orga-nyà, també presents a la presentació. Aquesta ruta es divideix en nou punts que van des de Prada de Conflent (França) fins a Gandia i travessa el Mediterrani fins a la ciutat italiana de l'Alguer.
A cada punt de la ruta s'alçarà un monòlit que representarà un moment o concepte clau per a la llengua catalana. En el cas de Montserrat és al camí dels Degotalls, on «el monòlit simbolitza el compromís de l'abadia amb la llengua i el moviment de resistència davant els greuges que Catalunya ha rebut al llarg de la història», segons l'escultor manresà Ramon Maria Jounou.
Al voltant de cada punt d'interès s'ofereix un itinerari amb un seguit de continguts culturals i lingüístics duts a terme per David Paloma, professor de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquests continguts són accessibles des de la web de la Generalitat: llengua.gencat.cat/camins.
La Ruta de les Homilies d'Organyà és la primera gestionada per la direcció general de Política Lingüística, però també en formen part la Ruta Pompeu Fabra, que comprèn punts d'interès per Barcelona, Gràcia i la Catalunya Nord, i la Ruta Pompeu Fabra a Badalona, un itinerari impulsat pel mateix consistori de la ciutat amb els llocs de referència de Fabra arreu de la localitat. La ruta d'Organyà rep el suport de la Generalitat Valenciana, del Govern de les illes Balears i d'ajuntaments i diputacions de Catalunya.
Participació ciutadana activa
Qualsevol ciutadà, col·lectiu o entitat pot presentar propostes de noves rutes incloent-hi els objectius de la iniciativa, una descripció d'aquesta ruta, la relació entre els punts d'interès i l'establiment de la geolocalització juntament amb un mapa corresponent. A més a més, també s'hi poden vincular institucions públiques o privades que vulguin col·laborar en la creació de la ruta o vulguin oferir serveis encarats al turisme cultural. Les propostes s'han de fer via web mitjançant la mateixa web de la Generalitat.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va explicar que es tracta d'un projecte ambiciós que vol arribar a més de 10 milions de persones i va recalcar que «cal explicar la llengua mateixa, volem traçar camins que enllacin llengua i territori; no tenim un pes residual, hi ha més catalanoparlants a l'Estat espanyol que francòfons al Canadà», va assegurar.
L'acte es va cloure amb un passeig pel camí dels Degotalls fins al monòlit de Jounou, on hi va haver una petita actuació musical a càr-rec de Pau Bordas i Lux et Umbra Quartet.
