Anita Expósito Canals va néixer a Vilanova de Sau el 1941, però sempre va ser una olonenca més. Hi va anar a viure de petita, s'hi va casar, hi va treballar i hi va criar els seus dos fills, l'Anna i el Josep Maria, a qui va dedicar cos i ànima després que va enviudar de ben jove, als 38 anys. Ara, ja jubilada, encara se la veia en actes populars, fins que el 25 d'abril passat va morir víctima de la covid després d'haver estat 39 dies ingressada. Tenia 78 anys, i a part dels seus dos fills, deixava tres nets «pels quals tenia una gran devoció»: la Marta, de 27 anys; la Júlia, de 22; i el Josep, de 16. «Era molt feliç tenint-nos a tots a taula», assegura la seva filla Anna.
Filla de Joan Expósito i Maria Canals, als 6 anys l'Anita se'n va anar a viure amb els pares i els germans a La Riera, una casa de pagès de Santa Maria d'Oló però a tocar d'Avinyó. Anava a l'escola de Sant Joan d'Oló, «però si convenia es quedava a casa per ajudar els avis», que treballaven com a masovers de La Riera, explica Anna Oliveras. Així va passar la infància, fins que als 19 anys es va traslladar a Oló per feina. El poble quedava a uns 9 quilòmetres, i per això es va instal·lar a cal Nasi, on vivia de dilluns a divendres mentre treballava a la filatura d'Hemalosa, i els caps de setmana se'n tornava a La Riera.
A Oló va conèixer Josep Oliveras (el Josep de cal Vinyes), amb qui es va casar el 1963, i amb qui un any més tard va tenir l'Anna, i el 1970 el Josep Maria. Un cop casada, l'Anita va establir definitivament la residència a Oló, en un dels pisos de la fàbrica on van viure tots quatre, i que la família va adquirir quan l'amo el va posar a la venda, el 1978. És el pis on l'Anita havia viscut sempre, els darrers temps tota sola però a prop del seu fill Josep Maria, que també viu a Oló, mentre que «amb mi parlava cada dia», diu l'Anna, que viu a Navàs des del 1991.
Hemalosa va ser un puntal per a la família. Ella hi treballava a la tarda i el seu marit hi feia de manyà al matí. Per això «aprofitaven el canvi de torn per posar-se al dia de les coses de casa», on s'havien de fer càrrec de dos fills, recorda l'Anna. Quan va perdre el marit l'any 1980, l'Anita es va canviar al torn del matí, i va continuar treballant a Hemalosa fins que l'empresa va tancar el 1995. Va anar trobant altres feines, i es va jubilar als 65 anys.
A les estones lliures, a l'Anita li encantava cosir, fer mitja... i sobretot el ganxet. Com que en va aprendre de ben joveneta hi tenia molta traça i era molt productiva, explica la seva filla Anna. Era una de les seves grans aficions. Hi passava hores «perquè la relaxava molt», i se la veia sovint fent algun mocador, algun tapete per a la taula, o fins i tot alguna vànova per als de casa o per regalar.
Vida social al poble
Després d'haver-hi viscut i treballat des de ben jove, Anita Expósito era una persona estimada i coneguda al poble, on no s'havia involucrat directament en cap entitat però on feia vida social «i sempre que podia anava al teatre o participava en qualsevol acte popular», assegura la seva filla. Recorda que feien falta cuineres per als campaments del Moviment Júnior, «i la meva mare els anava a ajudar amb la seva amiga Lola». I als fills «ens va inculcar» aquesta estima per les activitats del poble. Mentre va poder, l'Anita també participava cada any en les caminades d'Oló, i viatjava sovint amb l'Imserso. L'última vegada va ser el febrer passat a Lloret de Mar.
Possiblement per les circumstàncies de la vida, després d'enviudar tan jove i amb dos fills, un pis hipotecat i alts i baixos a la feina en plena crisi del tèxtil, «la mare sempre va ser una dona forta, valenta i que va saber afrontar els problemes», explica Anna Oliveras. També «una persona molt alegre i amb molta empenta, que havia après a treure ferro de les coses i sempre hi veia el cantó positiu». Tot un exemple de valentia i coratge.
