Xavier Caballé, de 51 anys, i Jordi Puigdevall, de 37, es convertiran dissabte, després de set anys de noviciat, en monjos de Montserrat. Darrera seu deixen una vida considerada normal, un com a informàtic i l'altre com a comptable d'una empresa. Ho fan decidits i compromesos amb la vida monàstica.

"Un compromís per a tota la vida, fins a la mort", asseguren. Són conscients que la seva "meditada" tria és difícil d'entendre en una societat "que cada cop valora menys el compromís i més la fugacitat", però estan totalment convençuts de la decisió. "De l'únic que me'n penedeixo és de no haver-ho fet abans perquè aquests últims set anys han estat els més feliços de la meva vida", assegura Caballé.

De petit volia ser bomber, després informàtic i, finalment, ha acabat sent monjo de Montserrat. "La meva vida era la vida d'una persona normal i corrent. Em llevava al matí, anava a la feina, tenia els meus amics, anava al cinema, al museu... feia la vida de qualsevol persona a la meva edat". Així és com Xavier Caballé, monjo de Montserrat, explica el seu dia a dia abans d'accedir al monestir.

Ara, la seva vida ha fet un gir de 180 graus: "cada dia faig el mateix, em llevo tan tard com puc, que és massa d'hora per a mi". Però d'entre tots els canvis, té clar quin és el més substancial: "el centre de la meva vida ja no sóc jo sinó Déu".

La gent del seu entorn ho ha entès "amb sorpresa" perquè abans de fer-se monjo, el seu contacte amb la religió era "absolutament inexistent". "La meva família era catòlica, quan era petit eren practicants, però poc a poc van passar a ser indiferents. L'església no ens deia res com a institució i, ja veus quin canvi, he acabat sent monjo", explica amb un somriure.

Sobre com va prendre la decisió, assegura que no va tenir cap revelació. "A partir d'un moment de la meva vida vaig notar que tenia la necessitat d'assistir a missa els diumenges, tenir contactes amb els monjos i vaig decidir fer la prova de saber si estava preparat per aquest tipus de la vida", explica. I ara, afegeix, si d'alguna cosa se'n penedeix és de no haver-ho fet abans perquè "aquests últims set anys han estat els més feliços de la meva vida".

El monjo més jove de Montserrat

En Jordi Puigdevall va néixer a Porqueres (Girona) l'any 1983 i és llicenciat en economia. Prové d'una família cristiana. "D'anar a missa els diumenges i poca cosa més", explica. Amb el pas del temps, se li va despertar "amb els seus alts i baixos" el sentit de seguir Jesucrist en la vida monàstica. "A vegades faig la comparació amb l'enamorament. Quan una persona s'enamora d'una altra i té el desig d'anar a viure amb aquesta persona. En el fons, penso que aquesta crida és això: puc dir que m'he enamorat de Déu", afegeix.

Però, com tot enamorament, Puigdevall explica que "té els seus alts i baixos, els seus dies millors i els seus dies pitjors, però és la constància i la fidelitat".

La relació amb Montserrat

Abans d'entrar a Montserrat, Puigdevall treballava de comptable en una empresa prop de Porqueres. Tenia els seus amics i els caps de setmana "sortia de festa com tothom". Però ja feia temps que estava dins el moviment de cursets de cristiandat del Bisbat de Solsona, i una de les activitats de cada any era anar a Montserrat el cap de setmana abans de Nadal. "Montserrat m'agradava, m'agradava pujar, caminar per la muntanya, però el contacte amb la vida monàstica em va confirmar aquest sentiment que tenia dins de ser monjo", explica.

"La meva vocació monàstica sempre ha anat lligada a Montserrat. Tenia clar que, o era monjo de Montserrat o no era monjo", assegura. Però per què Montserrat? Doncs perquè "és un dels monestirs que millor coneixia, pel fet de ser un santuari amb un nivell pastoral que altres monestirs no tenen, pel tema cultural -que et permet un enriquiment humà i espiritual-, però per la muntanya, que és un lloc especial que afavoreix la pregària i el recolliment".

Sobre què troba a faltar de la seva vida anterior al monestir, Puigdevall explica que, a l'inici, sobretot la relació amb la família i amb els amics. Ara, però, després de set anys al monestir, ja no ho troba tant a faltar.

Amb 37 anys, dissabte es convertirà en el monjo més jove de Montserrat. "Puc aportar una manera de fer i de parlar més en contacte amb la realitat i les preocupacions d'avui dia. Una qüestió que, tot i que ja hi és, a vegades fa falta a l'església", assegura.