El departament de Territori de la Generalitat ja té en marxa les obres d'ampliació del pont d'accés al nucli de Cabrianes (Sallent). De fet, es tracta d'un dels projectes, l'execució del qual s'havia d'iniciar al llarg de la primavera passada, però que va quedar paralitzat abans de començar com a conseqüència de la situació d'excepcionalitat causada per l'epidèmia del coronavirus. Un cop es van anar aixecant les restriccions, va ser una de les actuacions que el Govern va incloure a la llista d'obres d'infraestructures que s'havien de reactivar de manera immediata.
La intervenció ha començat amb treballs previs de moviments de terra a l'exterior de l'estrutura, al riu i a la riba. Aquesta actuació ha d'afavorir la seguretat i la fluïdesa en el trànsit, ja que l'amplada actual de la calçada impedeix el pas d'un vehicle per cada sentit simultàniament, la qual cosa fa que quan en coincideixen dos un s'hagi d'esperar en un extrem i cedeixi el pas a l'altre.
Segons el projecte que va presentar el departament de Territori, es preveu que es dobli l'amplada del pont, dels 6 metres actuals als 12 metres previstos, per acabar configurant una calçada de dos carrils i una vorera per al pas de vianants i també de ciclistes. A més de l'eixamplament de l'estructura, les obres inclouen la rehabilitació del pont, de 73 metres de longitud, i l'adequació dels trams que hi entronquen.
En total, l'obra abastarà uns 300 metres de longitud de la carretera B-430, que, en aquest àmbit, té un trànsit d'uns 7.200 vehicles diaris.
La solució tècnica adoptada consisteix en l'eixamplament del pont actual mantenint l'estètica del pont en arc antic, i afegir-hi un arc central que aportarà més resistència per a l'increment de càr-regues que suposa l'ampliació, sense modificar l'aspecte i configuració estructural longitudinal del pont i sense interferir en la llera del riu.
Aquesta opció permet conservar l'estructura actual, que data de la primera meitat del segle XX i és una mostra de la tradició dels primers ponts en arc de formigó armat.
El pont d'accés a Cabrianes ja va néixer estret, i això hi ha dificultat històricament la circulació, mentre que les diverses mesures que s'han intentat portar-hi a terme per mirar de regular-la no han acabat de funcionar.
Després de la seva reconstrucció, acabada la guerra civil, el pont ja tenia una vorera per als vianants, que els vehicles trepitjaven per poder passar alhora en cada sentit de la circulació. Ja aquest segle, per tal d'evitar l'encreuament, es va instal·lar un semàfor que hi donés pas alternatiu, però va ser objecte de bretolades i sabotatges, i es va acabar traient.
Finalment, es va optar per posar unes baranes que separessin les voreres de la calçada, i donar preferència de pas amb l'actual senyalització vertical.
