Els ingressos de les llars ateses per les Càritas catalanes s'han vist reduïts el 33%. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 euros mensuals. Actualment, una de cada quatre llars no disposa de cap ingrés. «Una de cada tres persones (36%) que ha acudit a Càritas durant la covid-19 és nova o feia més d'un any que no se l'atenia. Si aquesta crisi s'allarga en el temps i no es prenen les mesures adients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l'administració o a les entitats socials», ha advertit el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig.

Gairebé dues de cada tres famílies ateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2%, es troben per sota del llindar crític de la pobresa severa. Abans de la covid-19, eren el 49,7% de les famílies, cosa que suposa un increment de 15 punts en només dos mesos.

Són algunes de les dades més rellevants que posa de manifest l'informe realitzat per Càritas Catalunya durant els mesos de maig i juny per conèixer quin ha estat l'impacte de la crisi social i econòmica causada per la covid-19 en les llars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes, que inclouen les dels bisbats de Vic, Solsona i l'Urgell. En el cas del bisbat de Vic, que inclou parròquies del Bages, Moianès i Anoia, ja alertava d'aquesta situació d'agreujament durant la presentació de la memòria d'activitat del 2019.

Aquest estudi (del qual no hi ha dades territorialitzades i que es basa en més de mig miler d'entrevistes entre les diferents Càritas del territori) evidencia que l'impacte és més evident en les llars formades per persones d'origen estranger, pel pes que tenen en aquestes llars les feines anomenades informals.

Durant el mes d'abril, el 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estaven a l'atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principi de març, que eren el 47%. Es tracta de persones amb grans dificultats per accedir al mercat laboral formal, però també a l'informal.

Segons l'informe, l'1 de març el 10% dels components d'aquestes llars treballava en l'economia submergida, mentre que en les famílies de nacionalitat espanyola suposava el 2,8%. Aquesta realitat afecta greument la situació econòmica de les persones sense contracte, no només per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d'accedir a les prestacions d'atur o als expedients de regulació temporal decretats per l'Estat.

D'altra banda, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer (49%), i el 45,6% admet que no té prou diners per pagar les despeses de subministraments. El 36% de les famílies han hagut de reduir les despeses d'alimentació, i això provoca que no hagin pogut seguir una dieta adequada. S'ha arribat a l'extrem que el 18,8% ha deixat de comprar medicaments. La incidència d'aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats per conciliar la cura dels infants i el treball. El 12% de les llars admeten que han renunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants.

De la mateixa manera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, segons l'estudi, ja que el 13% de les llars no disposen de connexió a Internet i el 35,8% no té les habilitats necessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits de manera digital exclou moltes llars de les oportunitats d'accedir a ajudes, feines o formació.