Un total de quinze infants carreguen troncs a l'espatlla per construir una cabana enmig del bosc. N'hi ha que agafen socs gruixuts com a fonaments, d'altres que dipositen branques primes a la coberta i alguns que, des de l'interior, indiquen a la resta en quin punt col·locar el material per tal que l'estructura s'aguanti. Entre tots, construeixen una llar enmig de la vegetació i, per uns instants, se senten habitants d'aquest petit espai ombrívol rodejat d'arbres situat al bosc de Sant Iscle de Bages.
Aquest és el punt on s'ubica el casal Wild Summer, una iniciativa que promou el joc lliure per als infants en espais naturals de proximitat. La proposta ha tingut el suport d'un bon grapat de famílies que volen que la mainada jugui amb llibertat a la naturalesa després de viure el confinament. El programa de lleure dona l'oportunitat als infants de descobrir que a partir d'elements naturals com les pedres, els troncs i les flors poden passar-s'ho bé si deixen volar la imaginació.
«Avui en dia, els infants passen menys temps a l'aire lliure que qualsevol altra generació i l'objectiu és impulsar les sortides a l'exterior», explica Gloudina Greenacre, impulsora del casal d'estiu. Fa quatre anys que tira endavant Wild Me, un projecte que dissenya programes de joc lliure per a les famílies i les escoles. Aquest estiu ha decidit impulsar un casal durant els matins de juliol. «Després del confinament, l'interès de les famílies per les activitats a l'aire lliure va augmentar. Moltes es van adonar que la naturalesa és un indret on els seus fills poden gaudir, créixer i curar les ferides del confinament», remarca.
«L'aïllament forçat ens va limitar la possibilitat de sortir a l'exterior, però abans de la pandèmia tampoc freqüentàvem gaire els espais naturals», destaca. Més enllà d'una sortida a la muntanya de cap de setmana, el seu objectiu és convidar les famílies a conèixer els espais naturals de l'entorn on viuen per tal que hi acudeixin més sovint amb els fills. «Cada vegada estem més allunyats del món natural a causa del nostre estil de vida frenètic», alerta. En aquesta direcció, posa sobre la taula que «molts pares amb vides atrafegades opten per estructurar les tardes dels seus fills amb activitats. A banda, aprofiten les noves tecnologies per entretenir-los quan fa falta, però l'ús excessiu de les pantalles els tanca portes endins», lamenta. Per aquest motiu, treballa per demostrar a les famílies que no tot el temps ha de ser útil i pràctic. «Tenir una mentalitat més oberta cap a l'art i les activitats a l'aire lliure afavoreix l'espontaneïtat, la resiliència, l'originalitat o l'autonomia, valors indispensables per al seu creixement personal», afirma.
Una sala de jocs al bosc
Greenacre obre una maleta davant d'una dotzena d'infants que es mantenen expectants sense parpellejar. A l'interior hi ha diversos objectes i un d'ells crida l'atenció dels petits. Es tracta d'una capsa de fusta que guarda tot tipus d'elements del bosc: pedres de colors, fulles i pinyes caigudes d'un arbre. Greenacre reparteix una caixa a cadascun d'ells i els xiuxiueja a cau d'orella que s'hauran d'endinsar al bosc per buscar el seus tresors.
Una de les apostes del Wild Summer és utilitzar materials naturals per jugar. «Més enllà de les joguines, també poden ser divertides les pedres, les fulles i les branques. Un pal pot ser una eina per escriure, un cavall, una pala, una espasa o una guitarra», apunta Greenacre. Defensa que és saludable que els nens i nenes manipulin eines i elements naturals o s'enfilin als arbres, encara que comporti un cert risc. «En les últimes dècades, hem pogut observar un declivi en el temps que passen els nens a l'aire lliure sols i, com a conseqüència, tenen menys oportunitats d'enfrontar-se als riscos i d'aprendre a gestionar-se ells mateixos», manifesta.
Les monitores de lleure Marta Ribes i Laura Saladelafont acompanyen Greenacre en aquest projecte i coincideixen a afirmar que «el casal ajuda a reforçar l'autonomia dels infants i, al mateix temps, convida que corrin lliures sense pautes establertes». La iniciativa de Wild Summer evita mesurar el temps. «Avui en dia, s'ha perdut l'hàbit de jugar lliurement. Les tardes dels nens estan molt estructurades i plenes d'extraescolars, ja no hi ha espai per avorrir-se», lamenten les monitores. Defensen que badar de tant en tant és positiu perquè és just l'instant en què sorgeix la creativitat.
La infància a l'Amazònia
La fundadora de Wild Me va viatjar a l'Amazònia, a l'Equador, quan tenia divuit anys per desenvolupar un projecte vinculat a la fauna salvatge. «Allà vaig estar molt temps convivint amb les comunitats indígenes i, especialment, amb els nens d'aquestes tribus», explica. En submergir-se en una altra cultura, es va adonar que la mainada dels pobles de l'Amazònia és més creativa, més salvatge i, en definitiva, més lliure i autosuficient que els nens i nenes que creixen al nostre país.
Vuit anys després va tornar a Sant Fruitós de Bages, el lloc on resideix, i va impulsar el projecte Wild Me per despertar la consciència salvatge dels més petits de la societat. Els quatre anys de vida del projecte l'han dut a treballar amb famílies i escoles. «El camí és llarg però seguiré esforçant-me per ajudar la comunitat educativa a introduir espais de joc a l'aire lliure», remarca. De cara a la tardor preveu començar una nova etapa amb l'estrena del Wild Forest al bosc de Sant Iscle de Bages, una extraescolar perquè els infants aprenguin a relacionar-se amb l'entorn natural.
