L'Ajuntament de Sallent i la fundació La Dinamo treballen per impulsar un projecte d'habitatge cooperatiu en un immoble de propietat municipal al centre del municipi, al carrer Bisbe Valls. Una cinquantena de persones ja han mostrat interès per la iniciativa i ara s'està estudiant la viabilitat del projecte, que, en cas que es tiri endavant, disposaria d'una vintena de pisos i espais comuns. És un model alternatiu d'habitatge no especulatiu, inclusiu, sostenible i de propietat col·lectiva. El consistori fa una crida per trobar persones interessades en aquest projecte pioner.
El regidor d'Urbanisme i Obres Públiques de l'Ajuntament de Sallent, Miquel Estruch, s'ha mostrat satisfet de la resposta inicial que ha rebut al poble la iniciativa. Segons Estruch, es tracta d'un projecte amb «molts avantatges on no hi ha compra ni lloguer, sinó que estàs dins una cooperativa, que té uns espais comuns dels quals pots gaudir, i és molt sostenible i adequat al medi ambient». Destaca també que des del principi «pots participar en el projecte amb la comunitat de veïns» que el formarà.
El projecte està liderat per la fundació La Dinamo, que impulsa el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. La principal característica d'aquest tipus d'habitatge és que es tracta de cooperatives de propietat col·lectiva no lucratives. Parteix d'un solar o edifici propietat de l'Ajuntament, que el cedeix a la cooperativa i aquesta fa la promoció i el gestiona durant el període de cessió. L'immoble és de la cooperativa, que cedeix l'ús dels habitatges als socis, que no són propietaris, sinó que tenen el dret d'ús d'un habitatge.
L'autogestió i la creació de comunitat és una altra de les característiques del model. El dret d'ús és indefinit, per fomentar l'estabilitat en el temps, i les persones sòcies de la cooperativa impulsen el procés de promoció i participen en el disseny arquitectònic, decidint els usos de l'edifici, que inclou espais d'ús comunitari com poden ser bugaderia, cuina-menjador, sala de jocs, habitacions de convidats o un taller.
El consistori és qui cedeix l'espai on es fan els habitatges. En el cas de Sallent seria un immoble de propietat municipal per rehabilitar, situat al carrer Bisbe Valls, que va des de la plaça de la Pau fins a la plaça Sant Antoni Maria Claret. De moment, doncs, La Dinamo ja disposa del primer pas, que és tenir el lloc de la promoció, que l'Ajuntament cediria per 75 anys. Es tracta d'un edifici de tres plantes on es farien 20 habitatges de 40 a 75 m2, qualificats com a habitatges de protecció oficial, i tindria 450 m2 de locals i espais comunitaris en planta baixa.
L'Ajuntament també posa les bases per accedir als pisos i les condicions de conservació de l'edifici. Però el consistori sallentí vol anar «més enllà» i es faria càr-rec de tres unitats d'habitatge per tal de poder-les utilitzar com a pisos socials tenint en compte que «aquí hi hauria una comunitat que ja està pensada precisament per integrar tots els veïns», apunta Estruch.
Quant a l'estructura econòmica del projecte, que s'ha d'acabar de definir, el pressupost total aproximat seria de 2,5 milions d'euros amb aportacions inicials per unitat de convivència, retornables en cas de baixa de la cooperativa, per un valor aproximat d'entre 25.000 i 30.000 euros i unes quotes mensuals d'entre 400 i 500 euros. Segons Estruch, però, «s'han d'acabar d'afinar amb uns preus que s'adaptin al municipi i que haurien d'estar per sota del preu de mercat».
El projecte promou habitatge assequible i inclusiu. Per això, la cooperativa fa la promoció a preu de cost, accedint a finançament col·lectiu. Les unitats de convivència fan una aportació inicial i també es paga una quota mensual per al retorn del finançament col·lectiu. En cas de baixa de la cooperativa, es recupera l'aportació inicial. També és una fórmula que contribueix al dret a l'habitatge i els projectes es relacionen amb l'entorn, incorporant espais oberts al municipi, i tenen sistemes d'estalvi energètic, que fomenten els edificis sostenibles.
Per formar part del projecte cal complir els criteris d'habitatges de protecció oficial com a unitat de convivència, que són no tenir habitatges en propietat i un límit d'ingressos anuals. Ara, els propers passos a seguir són l'estudi de viabilitat de la promoció, l'obertura i consolidació del grup que en formarà part, la cessió de l'edifici i l'inici de la promoció. Els particulars interessats en el projecte, tant del municipi com de la comarca, poden adreçar-se a l'Ajuntament.
L'Ajuntament de Sallent va fer efectiva fa un any la compra de l'edifici del carrer Bisbe Valls, datat d'abans de l'any 1800. Tot i que inicialment el consistori volia dedicar-lo a equipaments, «creiem que per revitalitzar necessitem habitatges d'aquest tipus i apostem per fer pisos cooperatius i socials», diu Estruch.
Un exemple similar a Manresa
ManresaManresa té en marxa un projecte similar al que es vol impulsar a Sallent, que aposta per aquest model comunitari. Es tracta de la cooperativa La Raval, que promou un edifici de 16 habitatges a la plaça de l'Hospital, en un solar municipal cedit per l'Ajuntament a través d'un concurs públic. Es tracta d'una iniciativa amb pocs casos més a Catalunya.
