El bisbat de Vic, per la seva banda, va sortir ahir en defensa de les immatriculacions a través d'un comunicat. Segons la diòcesi les immatriculacions que s'han dut a terme, entre el 1998 i el 2015, «no són arbitràries» i «cada vegada que s'ha registrat una església, s'ha presentat la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre».
En la mateixa línia, el bisbat defensa que les immatriculacions han estat un procés «completament legal» i mai hi ha hagut «apropiació, expropiació, ni molt menys un espoli» i assegura, que «l'Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi». Amb tot, es mostra obert a revisar els casos en què s'hagués comès algun «error».
Pel que fa als temples, segons el comunicat, a partir d'una disposició de l'any 1998, per immatricular una finca al registre s'havia d'acompanyar del certificat descriptiu i gràfic del cadastre, coincident amb el certificat d'immatriculació, en cas de no disposar d'un títol de la propietat, com passa amb la majoria d'esglésies i ermites centenàries. En aquesta línia, neguen que n'hi hagués prou amb el certificat del bisbe.
Assegura també que durant els darrers anys el bisbat ha atès dues peticions de revisió d'immatriculacions perquè es considerava que hi havia errors. Segons expliquen, una de les peticions ha acabat en acord total, i l'altra en acord parcial. El bisbat també destaca que les propietats no pertanyen a cap bisbe o rector a títol personal, sinó que es consideren de les comunitats cristianes on s'inscriuen. A la demarcació del bisbat de Vic hi ha unes 1.370 esglésies i ermites, el 60% són de propietat particular, mentre que l'altre 40% es reparteix entre titularitat del bisbat i les parròquies (Església).
