09 de agost de 2020
09.08.2020
Regió7

Les causes de Pere Casaldàliga comencen a viure sense ell

Avui se celebraran els primers funerals a Brasil, i més endavant n'hi haurà a Balsareny i a Barcelona

08.08.2020 | 23:58
Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny, ha mort als 92 anys

«Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida». És una de les frases del bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil) nascut a Balsareny, Pere Casaldàliga. La veu dels pobres, dels sense terra, dels indígenes i dels més desvalguts, es va apagar ahir. Casaldàliga va morir dissabte a l'hospital de la població de Batatais, a l'estat de São Paulo, on va ingressar a causa de problemes respiratoris.

El bisbe balsarenyenc, de 92 anys, tenia Parkinson des de fa anys. A principi de mes va ser ingressat a l'hospital de São Félix do Araguaia, al Matto Grosso, a l'Amazònia. Dimecres el van traslladar al de Batatais, a l'estat de São Paulo, on va morir ahir a les 9.40 hora local. L'anunci el va fer la prelatura de São Félix do Araguaia, i les ordes dels claretians, a la qual pertanyia Casaldàliga i els agustinians.

Els funerals, avui

Els funerals per Casaldàliga se celebraran avui a les 3 de la tarda (hora de Brasília, les 8 del vespre hora d'aquí) a Batatais. Posteriorment el cos del bisbe serà traslladat a la població de Riberao de Cascalheira, ja al Matto Grosso, on serà vetllat al santuari dels Màrtirs. Posteriorment la comitiva es dirigirà cap a São Félix do Araguaia, on es preveu que hi podria arribar dimarts. També s'hi celebraran exèquies, però s'ha de confirmar el lloc i l'hora.

Tot plegat serà un viatge amb cotxe de gairebé 1.700 quilòmetres. D'aquesta forma la gent tindrà l'oportunitat d'acomiadar-lo per allà on passi, van explicar ahir a Regió7 familiars del bisbe. L'últim comiat serà a São Félix do Araguaia, on Casaldàliga serà enterrat al cementiri dels karajà, poble indígena de la zona, per desig exprés del bisbe emèrit. És un cementiri que ara ja no s'utilitza i on anteriorment hi enterraven les persones més humils i pobres. «Ell va dir que volia ser-hi», ha assegurat a aquest diari una de les seves nebodes, Anna Casaldàliga.

També hi haurà un funeral pel bisbe a Balsareny, primer, i després a Barcelona. S'ha de concretar, però, quan se celebraran. A la població bagenca es durà a terme a l'església parroquial, on va ser batejat. A Barcelona se'n farà càrrec els claretians i l'associació Araguaia, entitat que es va crear el 1989 per difondre les causes del bisbe.

La família de Casaldàliga va fer públic ahir mateix un vídeo per testimoniar la seva tristesa per la mort del bisbe. És un recull d'imatges del balsarenyenc procedent de l'arxiu familiar durant el qual també expressen el seu agraïment a les persones que n'han tingut cura els últims temps. «Ha estat molt ben cuidat, molt estimat i molt acompa-nyat fins al final», comentava Anna Casaldàliga. «Nosaltres no hi podem anar, però hi som presents».

Casadàliga tenia un germà, ja mort, i dues germanes que viuen a Balsareny, a la mateixa casa on va néixer el bisbe. Són la Carme i la Maria, de 84 i 88 anys respectivament. També 8 nebodes. «Per a nosaltres ha estat el tiet Pere. És el referent de la família. L'hem tingut lluny, però per altra banda molt a prop», ha assegurat.

Candidat a Nobel de la pau

Casaldàliga va rebre nombroses distincions al llarg de la seva vida, com per exemple el Premi Internacional de Catalunya, el 2006. Anteriorment es va promoure la candidatura del bisbe a premi Nobel de la pau. Ho recordava ahir a Regió7 la dirigent de l'associació Araguaia, la manresana Fina Farrés. La candidatura i el ressò internacional que li va brindar, a part del que ja tenia, va fer que les constants amenaces de mort que rebia granessin. «El va ajudar a fer-lo més universal», recorda Farrés. «Al Govern de Brasil no li interessava que una persona tan coneguda fos qüestionada, amenaçada i en perill de mort».

Farrés va conèixer Casaldàliga el 1988, quan el bisbe va viatjar a Roma per entrevistar-se amb Joan Pau II. «Vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi, i entre les diferents persones que hi érem es va anar gestant la possibilitat d'anar-nos trobant i anar treballant. Això va cristal·litzar el 1992 quan se'l va promoure pel Nobel de la pau de la mà de l'activista pels drets humans Adolfo Pérez Esquivel, Nobel de la pau el 1980.

Per a Farrés, Casaldàliga «és un referent, un mestre». Considera que les causes per les quals ha lluitat tota la seva vida encara són actuals, i encara més amb el Govern de Brasil que encapçala Bolsonaro, que «torna a oprimir nacions febles com la dels indígenes. Les causes del Pere són universals, i s'hi ha de treballar contínuament», va dir.

El biògraf de Pere Casaldàliga, el periodista Francesc Escribano, va conèixer el bisbe l'any 1985 quan va viatjar al Brasil a fer un reportatge pel 30 Minuts sobre el balsare-nyenc. A partir de llavors va decidir escriure el llibre Descalç sobre la terra vermella i va fer la pel·lícula sobre la seva vida. «És una figura que em va marcar la vida», va comentar ahir a Regió7. De fet, «marcava la vida de la gent que coneixia perquè era un referent de coherència, i la coherència és una virtut lamentablement escassa».

Creient i creïble

Escribano va recordar una de les frases que sovint deia Casaldàliga: «No n'hi ha prou amb ser creient, sinó que s'ha de ser creïble». Va recordar que «el seu compromís de vitalitat i de defensa de la gent més pobra. Ho va portar fins a les últimes conseqüències». També va destacar el seu «esperit de lluita. «Lluitava per les causes i, els últims anys, per mantenir-se viu. Malgrat que pràcticament no parlava i no es podia moure, era una llum que sabíem que hi era». Escribano va recordar un episodi de la seva relació amb el bisbe bagenc: l'estrena del documental al centre comunitari de SãoFélix do Araguaia. «Va ser un acte molt bonic, un homenatge espontani de la població».

A Balsareny es va constituir a principi d'aquest any la Comissió Pere Casaldàliga, encapçalada pel Cercle Cultural de Balsareny, i formada per veïns de la població, la família i diverses entitats. Un dels seus impulsors, Jordi Vilanova, va declarar ahir que «la nostra finalitat com a balsarenyencs i persones properes a Casaldàliga és demostrar que no hi ha distàncies. Balsareny i São Félix són molt a prop malgrat la llunyania». A partir d'ara la seva tasca també serà recordar que «Casaldàliga és molt viu».

A nivell de l'Església l'orde dels Claretians de Catalunya va recordar ahir que malgrat la «distància no es va desvincular» de la congregació a Catalunya, a la qual va pertànyer. «Sempre hi ha hagut una vinculació i un seguiment en aquest sentit d'afecte i de relació», va dir l'actual provincial dels missioners claretians a la província de Sant Pau -que inclou Catalunya-, Ricard Costa-Jussà.

La Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix els bisbes catalans, va lamentar també la mort del bisbe emèrit, i el va definir com a «profeta i veu dels pobres del Brasil i de tot el món». «Donem gràcies a Déu per la seva llarga vida de missioner, sacerdot i bisbe encarnat al servei del seu poble en São Félix do Araguaia», va assegurar en un comunicat que signa l'arquebisbe d'Urgell (Lleida) i secretari de la Tarraconense, Joan-Enric Vives.

El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, també es va afegir a les mostres de condol i va lloar la seva figura com a «exemple d'home que va voler consagrar-se als pobres». «Va voler treballar amb els pobres i consagrar-se a ells; així ho va voler i així ho va fer», va dir Omella, que va recordar la faceta de poeta de Casaldàliga.

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va destacar ahir «les insubornables conviccions cristianes en defensa de les persones més pobres i desfavorides del món» de Casaldàliga. Soler va ser deixeble del bisbe bagenc en la seva joventut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20