La població brasilera de Batatais va celebrar ahir el primer funeral per acomiadar el bisbe nascut a Balsareny, Pere Casaldàliga. Va ser la primera de les diverses cerimònies que es duran a terme el país brasiler, on Casaldàliga va arribar el 1968. Es va establir a São Felix do Araguaia, al Mato Grosso, a l'Amazònia, i ja mai més va tornar a Catalunya. Casaldàliga va morir dissabte a l'hospital que l'orde dels claretians té a Batatais, on havia estat ingressat poc dies abans a causa de problemes respiratoris. Tenia 92 anys.

Desenes de fidels van arribar a primera hora del matí a Batatais per acompanyar Casadàliga. «Dom Pedro», com li deien al Brasil, va ser vetllat al Centre Universitari de Batatais, unitat educativa dirigida dels missioners claretians, congregació a la qual pertanyia Casaldàliga. En la cerimònia íntima, les restes mortals del religiós van estar acompanyades de manera sòbria i austera per alguns dels seus germans claretians i uns quants feligresos a la primera de les tres vetlles que se celebraran. Fidel als seus preceptes, el cos del religiós va descansar en un modest taüt, situat sobre uns estrats de fusta, als peus de l'altar de la capella dels claretians de Batatais.

Casaldàliga estava ingressat des de dimarts, dia 4, a l'hospital dels claretians d'aquesta població afectat per una infecció pulmonar. Feia anys que tenia Parkinson. El prelat havia estat traslladat en una avioneta a Batatais des de la remota localitat de São Félix do Araguaia, a uns 2.000 quilòmetres de distància, on va exercir la seva activitat pastoral com a bisbe. El camí de tornada, de Batatais a São Félix do Araguaia, es fa amb cotxe perquè d'aquesta manera tothom qui ho vulgui pugui homenatjar-lo durant el pas del fèretre.

L'eucaristia va ser celebrada pel bisbe de Ribeirao Preto, Moacir Silva. Posteriorment el cos embalsamat de Casaldàliga serà traslladat al santuari dels màrtirs, al municipi de Ribeirao Cascalheira, ja al Mato Grosso, on va exercir les seves tasques pastorals. A Ribeirao Cascalheira Casaldàliga va presenciar la mort d'un amic seu, el pare Joao Bosco Penido Burnier (1917-1976), durant la dictadura militar brasilera (1964-1985). Aquí hi romandrà tot avui i demà. La capella ardent serà al santuari dels Màrtirs, i estarà oberta a la comunitat. Després d'una eucaristia, es traslladarà a São Félix do Araguaia, on va ser bisbe fins al 2005. Hi haurà l'última vetlla. En aquest cas al centre comunitari Tia Irene, i l'enterrament tindrà lloc dimecres a primera hora del matí.

Per desig exprés de Casaldàliga, el seu cos reposarà al cementiri dels indis karajà, a la vora del riu Araguaia. Segons ha explicat la família del bisbe bagenc, es tracta d'un cementiri que ja no s'utilitza però que anteriorment s'hi enter-rava la gent més humil i sense recursos. Casaldàliga va expressar fa temps la seva voluntat de ser enterrat en aquest lloc, i així es complirà.

«Amb la seva mort es perd un intel·lectual, un veritable pastor i profeta del nostre temps», va explicar ahir Eder Massakasu Ono, professor de litúrgia de 38 anys que va viatjar des de Sorocoba, un municipi situat a més de 350 quilòmetres de Batatais -unes quatre hores en cotxe- per acomiadar-se del qui considera «el meu mestre». Va conèixer el religiós bagenc a final dels anys 90 a Mato Grosso, durant una missió amb l'ètnia tapirapé, però el recorda amb especial afecte per la seva senzillesa i perquè en una altra missió, en la qual va emmalaltir, i «Dom Pedro em va cuidar». «Imagineu, ell va estar acompanyant-me gairebé tot a l'estona, cosa difícil per a un bisbe, ja que realment és una tasca que havia de ser delegada a una altra persona», va comentar.

Durant la seva missió pastoral al Brasil, Casaldàliga va participar en la fundació de la Comissió Pastoral de la Terra i Consell Missioner Indígena, ambdues organitzacions vinculades a l'Església catòlica. Al llarg de la seva vida, el religiós claretià va assumir l'esperit de sacrifici, el que sempre es va veure reflectit en el seu estil de vida, perquè practicava el que predicava i feia una vida austera i sense luxes.

Fill de pagesos, va ser ordenat sacerdot en l'Espanya de la dictadura de Francisco Franco, i va arribar al Brasil també en plena dictadura dels militars. Va patir amenaces de mort diverses vegades.