Ja fa uns anys que, en un context tan complicat per al futur del planeta com és el del canvi climàtic, en general s'aposta per les energies renovables com a la principal futura font d'energia. Tot i això, l'aplicació de les infraestructures que han de fer aquest sistema possible ha quedat encallada els darrers anys per les dificultats que comportava la legislació.
Ara fa uns mesos, però, el Govern català va aprovar un nou decret sobre les renovables que facilita la construcció de parcs eòlics i parcs solars a Catalunya. Des d'aquell moment, les empreses energètiques, moltes grans empreses, estan posant-se en contacte amb bona part dels propietaris de terrenys de la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i la regió de Lleida per sospesar si estan disposats a llogar els terrenys per posar-hi molins o plaques fotovoltaiques.
Mentre que, per una banda, els pagesos senten que les terres que ells treballen s'estan subhastant, les energètiques, especialment les que volen crear parcs solars, pensen que encara es posen traves a la seva aplicació.
Daniel Pérez, delegat de la Unió Espanyola Fotovoltaica de Catalunya (UNEFCAT), nega que a Catalunya s'estigui vivint un «boom» de projectes de parcs eòlics i solars. «Catalunya no està envaïda per les empreses energètiques ni s'omplirà de parcs solars i molins de vent. Malauradament, Catalunya és l'excepció a Espanya, ja que és la comunitat autònoma més nuclearitzada del país amb diferència», lamenta Pérez. En aquest sentit, afegeix que «a Espanya l'any passat es van instal·lar més plaques fotovoltaiques que els últims 10 anys. En canvi, a Catalunya continua tot igual que els darrers 10 anys. És una situació de paràlisi, de moltes traves, i ara que s'ha fet aquest decret encara costa molt. Si hagués d'apostar, diria que aquest any encara no s'instal·larà res». A més, explica que hi ha «casos de promotors que volien instal·lar a Catalunya i que s'estan passant a la Comunitat Valenciana o a les Balears perquè aquí no hi ha qui instal·li».
Sobre les consultes que fan les energètiques als propietaris de terrenys que tant preocupen els pagesos, Pérez assegura que «una cosa és que facis una consulta prèvia i un estudi preliminar sobre com quedaria un parc, i una altra cosa és que es faci un projecte com a tal».
Del decret que va aprovar el Parlament, la principal novetat és la creació de la Ponència d'Energies Renovables, un òrgan encarregat d'estudiar els projectes que se li presenten de manera individual per decidir si l'emplaçament proposat és viable per tirar endavant el projecte. Fins ara, la Ponència ha donat validesa a 15 dels 25 projectes de parc eòlic que ha estudiat fins ara i a 9 de 19 projectes de parcs solars. Tot i això, segons dades de la Generalitat, fins ara s'ha sol·licitat la instal·lació de 538 aerogeneradors que es podrien sumar als 811 que actualment estan en servei. D'aquests 538, de moment només 32 són inviables. Pel que fa als parcs solars, fins ara s'han sol·licitat un total de 870 hectàrees, de les quals 113 han estat refusades.
Cal recordar que l'objectiu que s'ha posat la Generalitat és que el 50% de l'energia consumida a Catalunya l'any 2030 sigui d'origen renovable i que l'any 2050 ho sigui el 100%.
En aquest sentit, Pérez assegura que des d'UNEFCAT estan contents amb els objectius de la Generalitat, però afirma que amb els objectius del 2030 encara no s'hauran tancat les nuclears, ja que seran necessàries per dotar d'energia a tot el país.
Per altra banda, el sector de l'agricultura i la ramaderia està molt preocupat per l'onada d'interès que hi ha hagut per les seves terres. Les grans empreses ofereixen als propietaris dels terrenys, que de vegades no són els que els treballen, l'arrendament de parcel·les per períodes llargs -25 o 30 anys- i per quantitats econòmiques altes. El sector critica que les energètiques s'interessen pels terrenys que són més productius, ja que són els que tenen més bones condicions, però que els contractes d'arrendament tan llargs convertirien aquests ter-renys en improductius.
Sobre aquest conflicte entre la pagesia i les energètiques, no amb l'aplicació de les renovables, el delegat d'UNEFCAT apunta que «jo crec que el que no hem de fer és treure camps agrícoles o cultivats per fer fotovoltaica», però demana que «no em diguin que un terreny on no s'ha cultivat durant l'última dècada té un alt valor agrícola i que no s'hi poden posar plaques fotovoltaiques». També reconeix que es paguen quantitats molt altes pel lloguer de les terres, però diu que s'explica perquè l'aprofitament econòmic del terreny que ofereix l'energia fotovoltaica comparada amb l'activitat agrícola o ramadera és molt més alt. A més, afegeix que «la sobirania energètica i la sobirania alimentària han d'estar al mateix pla, el que no pot ser és que l'alimentària estigui per sobre».
Finalment, Pérez fa una crida perquè s'aposti encara més per les renovables tant a les institucions com al territori. «Si no apostem per la producció d'energia renovable, aquí a Catalunya una alternativa possible seria la construcció de cables d'alta tensió per portar l'energia d'un altre lloc. Això no generaria cap benefici econòmic al territori i també comportaria impacte visual».
Caldrà esperar a veure quants dels projectes que estan passant per la Ponència tiren endavant els propers anys, ja que actualment la situació encara es troba en una fase de tempteig. El que és clar és que l'energia nuclear ja ha de quedar en segon pla i que s'ha de fer un canvi de mentalitat per assolir els objectius marcats per la Generalitat en la lluita contra el canvi climàtic.
