Les restes mortals de Pere Casaldàliga reposen des de dimecres a pocs metres del riu Araguia, referència geogràfica que ja ha quedat associada a la figura del bisbe balsarenyenc i a les causes per les quals va lluitar durant més de mitja vida en aquest territori del Brasil.

Cinc dies després de la seva mort, als 92 anys d'edat a l'hospital de Batatais -on havia estat traslladat a mitjan setmana passada pels problemes respiratoris que tenia des de feia dies i que no va poder superar-, Casaldàliga va rebre sepultura al cementiri dels indis karajà, sota un arbre de péqui, símbol de la cultura regional, i on camperols, senseterra, pescadors i indígenes van complir el desig que ell mateix els havia expressat.

Ha estat, el de Pere Casaldàliga, un comiat llarg, fruit de l'estima i l'admiració que diferents col·lectius li han volgut expressar, i del fet que les seves restes mortals hagin hagut de fer un retorn de prop de dos mil quilòmetres per reposar per sempre allà on ell va demanar.

Seguint els preceptes de Casaldàliga, la vetlla va ser austera. El taüt va ser col·locat al centre de la capella sobre troncs de fusta. El lloc també va ser ornamentat amb una pedra de Montserrat i terra de Candàliga, que fou la casa pairal a la que fa referència als seus poemes i el lloc on va néixer la seva mare, tampoc podia faltar alguns dels símbols que van caracteritzar la lluita del religiós en aquestes terres i el seu amor pel medi ambient. Artesanies elaborades pels indígenes, un barret de palla i plantes pròpies de la regió envoltaven el fèretre, així com una creu caiguda.