La petjada de Pere Casaldàliga quedarà per sempre al cor dels balsarenyencs que es van congregar ahir al vespre a l'església Santa Maria de Balsareny per acomiadar el bisbe emèrit amb una cerimònia emotiva i carregada de simbolisme. Després dels funerals que es van celebrar dimecres a São Félix do Araguaia, la terra adoptiva del bisbe, els familiars, amics i companys claretians van mostrar l'afecte pel balsarenyenc que va esdevenir la veu dels més desfavorits i van fer una crida a continuar la seva lluita.

Seguint els preceptes de Casaldàliga, la missa funeral va ser austera i va comptar amb alguns dels objectes simbòlics que caracteritzaven la seva lluita i el seu amor per la terra vermella de l'Amazònia. Un barret de palla, que Casaldàliga utilitzava com a mitra, una cistella de vímet, com a representació de la lluita de la dona indígena, i una lletera en record de la seva família de Cal Lleter de Balsareny són alguns dels objectes que els veïns van trobar a l'entrada de l'església, on també hi havia un retrat del bisbe Pere.

Els veïns se'l miraven amb afecte i destacaven que Casaldàliga sempre reivindicava el seu origen balsarenyenc. El comiat va agrupar desenes de coneguts, amics i familiars que van omplir el temple i els bancs i cadires dipositats a la plaça del Rector Roc Garcia, des d'on es podia seguir la cerimònia. Entre els assistents, també hi havia autoritats polítiques com el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, i l'exalcaldessa de Sallent i actual senadora a les Corts Generals, Mirella Cortès.

La missa presidida pel claretià de Vic i amic del bisbe, Joan Soler, i concelebrada per capellans del Bisbat de Solsona i companys claretians va comptar amb la música de Carles Cases, compositor de la peça Araguaia, acompanyat de la Coral Sant Esteve de Balsareny. Obrint la cerimònia, Joan Soler posava de relleu que Casaldàliga sempre defensava que les seves causes valen més que la seva vida i, en aquest sentit, Soler manifestava que l'amor que el bisbe ha sembrat al llarg del seu camí l'immortalitza.

Un fragment del seu parlament el va dedicar a reproduir les paraules d'una noia de la comunitat dels Karajà que va conviure amb el bisbe durant un temps. «Estimaves la meva terra i em vas ensenyar a mirar-la amb uns ulls nous. Sempre vas ajudar als més febles i ara reposes al cementiri dels indis karajà, al costat dels meus avantpassats. La immortalitat és teva, espero retrobar-te allà dalt, a les estrelles».