Cinc mesos de pandèmia estan deixant gairebé mig Catalunya Central sense festa major. D'entre les principals poblacions del territori que celebren la seva festa grossa a la primavera o l'estiu, n'hi ha una vintena que directament l'han suprimida, i la resta, que no arriba a la trentena, ha optat per un programa reduït, en alguns casos de mínims, i totalment adaptat a les circumstàncies, fins al punt que si la situació es complica també el poden acabar anul·lant.

Les suspensions pel temor de possibles rebrots de covid han afecat festes tradicionals i de gran volada. Aquest cap de setmana, per exemple, s'hauria d'estar celebrant la Festa Major d' Igualada. Inicialment, l'Ajuntament s'havia plantejat mantenir el 20% de les activitats, però al final va optar per la suspensió absoluta, que anunciava a final de juliol, i d'aquesta manera se sumava a la decisió ja presa per la resta de municipis de la Conca d'Òdena. El mateix passava a Puigcerdà, que celebra la festa del 16 al 20 de juliol, però enguany l'Ajuntament ha fet un parèntesi per «evitar aglomeracions» i pel context econòmic en què els ingressos dels ajuntaments han baixat i les despeses s'estan incrementant»; a Callús i a Sant Joan, que el juny va anunciar un ajornament tant de la festa d'adults com la infantil per al setembre, però fa uns quants dies que l'Ajuntament se n'ha desdit veient l'evolució de la pandèmia.

També hi ha hagut la baixa a última hora de la Festa Major de la Seu d'Urgell, que inicialment preveia un programa escurçat (de 5 dies a 4, i sense activitats tradicionals com el Ball Cerdà, les Casetes i els concerts a diverses places a l'aire lliure), però dijous l'Ajuntament n'anunciava la suspensió total com a conseqüència dels nous brots de covid que hi ha hagut darrerament a la comarca. La intenció és poder reprogramar les activitats culturals i musicals ja contractades al llarg de la tardor.

Altres festes destacades, com la de Cardona, amb el tradicional cor-re de bou del setembre, tampoc no es farà, si bé es preveu un activitat alternativa que els veïns decidiran els propers dies per votació.

Capacitat limitada i amb cadira

Les poblacions que s'han resistit a suprimir la festa s'han visit obligades a reinventar-la per adaptar-la a les restriccions derivades de la covid, i en molts casos això s'ha traduït en programes de mínims, tot i que hi ha diferències substancials entre municipis. En comú, hi ha la concentració de les activitats en espais oberts o fàcils de controlar-ne la capacitat, que està limitada, i en què l'espectador ha d'estar assegut en la majoria d'espectacles. Tant és així que la majoria d'ajuntaments ha optat per controlar prèviament l'assistència amb entrades anticipades -tot i la seva gratuïtat-, o fer dobles sessions dels actes més concorreguts per afavorir l'assistència.

Quant a les activitats, la música i els concerts continuen sent els grans protagonistes, tot i les restriccions i les insòlites actuacions davant d'un espectador sempre assegut a la cadira. Per això alguns ajuntaments han fet marxa enrere en l'aposta per concerts de gran format, i els han canviat per espectacles més reduïts i d'ambient més tranquil. Moià, per exemple, va suprimir la setmana passada el concert de Gertrudis, el sopar jove i la cercavila de músics, i en canvi Sant Salvador de Guardiola va mantenir el concert d'Obeses, i anit Brams tenia programada una actuació a la Festa Major de Navàs, sempre amb el màxim de restriccions.

La suspensió d'activitats tradicionals per evitar aglomeracions ha estat una tendència general més enllà dels concerts. És el cas dels correfocs i els correaigües, com per exemple a la Festa Major de Manresa, del cap de setmana vinent, que tampoc no tindrà pregó per primer cop en 40 anys, ni les ballades amb la imatgeria popular, que Solsona també suprimirà (vegeu més informació sobre aquest apartat al desglossat). La capital del Solsonès és una altra de les poblacions que preveu mantenir la festa, del 7 al 10 de setembre, però amb un programa més reduït -tot i que inclou una trentena d'actes- i que potencia més que mai els espais exteriors i les places per aconseguir el màxim de capacitat tenint en compte les limitacions. En canvi, s'han mantingut espectacles itinerants al carrer i les activitats infantils també en espais amplis.

Una evolució amb alts i baixos

Poblacions com Balsareny i Puig-reig, amb una festa major primerenca que haurien d'haver celebrat en ple confinament, van ser de les més afectades, encara sota unes dures restriccions que van obligar a programar només alguns actes simbòlics que els veïns podien seguir per les xarxes o la televisió local. I el mateix va passar amb la Patum de Berga -que és la festa grossa de la ciutat perquè no hi ha festa major. A final de juny, Santpedor i Olesa ja van introduir algunes activitats presencials, però d'una forma encara molt testimonial i limitada, i, un cop més, YouTube, Instagram i Facebook van ser clau per poder fer el seguiment d'algunes de les propostes sense moure's de casa.

A mesura que avançava la desescalada i s'entrava a la nova normalitat, va créixer la confiança dels ajuntaments a l'hora de programar les seves festes majors amb no tantes limitacions. Són les de la primera meitat de juliol. Va obrir la veda Sant Fruitós de Bages (vegeu el desglossat superior de la pàgina 2), i després ho va fer Súria, amb petits concerts, píndoles de microteatre, espectacles al carrer, la galejada dels trabucaires i vermuts musicals -tot i la suspensió del concert de Doctor Prats-; i Sant Vicenç de Castellet, que també va fer una festa més reduïda, però també amb alguns espectacles, havaneres, actuacions d'artistes locals i activitats esportives.

Va ser a partir de mitjan juliol, quan la situació de pandèmia va tornar a empitjorar per un increment de rebrots, que alguns ajuntaments van decidir suspendre definitivament la festa que havien de fer els properes dies o van reduir encara més la programació respecte del que havien previst. És el cas de Bagà -que només va mantenir l'espectacle mòbil de Quim Masferrer-, Castellgalí -que havia plantejat fer alguns actes i es va desdir- i la Llacuna, que també va suspendre la festa.

Tanmateix, prop d'una trentena de poblacions han celebrat la festa amb alguns actes, o preveuen fer-ho properament, amb més o menys activitats.