Les residències de gent gran de la Catalunya Central consultades per Regió7 posen sobre la taula la necessitat de replantejar el model d'atenció a la vellesa. La majoria afirmen que, arran de la crisi sanitària, s'ha fet evident la falta de recursos i la manca de personal que els centres pateixen des de fa dècades. En aquest sentit, plantegen un futur en què es garanteixi una reforma integral per millorar les condicions actuals i una veritable coordinació sociosanitària, que combini el tracte familiar dels centres amb la seguretat d'un dels col·lectius més vulnerables davant l'amenaça de la covid-19.

Durant els darrers mesos, els centres s'han mantingut en el punt de mira. En poc temps, les residències es van veure abocades a dedicar més esforços i recursos a l'atenció sanitària, ja que en molts casos no es van poder fer les derivacions hospitalàries corresponents. «Feia anys que treballàvem per aconseguir una atenció centrada en la persona, però, amb l'arribada de la pandèmia, aquest camí va quedar diluït», apunta la responsable de la residència l'Onada de Santpedor, Jessi Ragués. En l'etapa més greu de la pandèmia, «es va passar de cuidar a curar, però, a poc a poc, s'ha de tornar al cuidar. No podem oblidar que la residència és la llar de moltes persones grans», destaca.

La majoria de centres aposten per un model en què la línia social i la sanitària avancin en paral·lel. El responsable de la residència Sant Víctor d'Artés, Josep Maria Macià, posa de manifest que la coordinació sociosanitària és bàsica per garantir el benestar de les persones grans. «Des de l'inici de la pandèmia, estem treballant colze a colze amb el CAP d'Artés i aquesta relació s'ha de potenciar de cara al futur», afirma. En la mateixa direcció, la directora de la residència Montblanc de Manresa, Montse Soler, afirma que l'assistència social i la sanitària estan estretament vinculades. «Cada vegada hi ha més persones grans en situació de dependència i, per tant, cal reforçar els recursos sanitaris de les residències, però sense oblidar el tracte familiar i la relació en comunitat», sosté.

Els responsables dels centres coincideixen a afirmar que, més enllà de garantir la seguretat dels ancians, també cal dotar els centres de més recursos. De fet, la majoria assenyalen que la pandèmia ha posat en evidència la situació de desemparament que ja vivia el sector des de feia temps. Des de la residència Sant Bernabé de Berga, Ester Cardona remarca: «El debat sobre el model d'atenció en la vellesa va més enllà de decidir si dotar els centres amb més recursos assistencials». L'aposta per la formació, el reconeixement dels professionals i la millora dels recursos materials són algunes de les qüestions que la responsable del centre posa sobre la taula. En tot cas, afirma que «és un debat que han d'emprendre diversos professionals i, per tant, cal escoltar-los».

Un problema de base

Els centres consultats consideren que el pla de contingència aprovat per la Generalitat per fer front als possibles nous rebrots no inclou una reforma integral del sector. La directora de la residència la Font dels Capellans de Manresa, Anna Valverde, afirma: «Les mancances que arrossegàvem les residències des de feia temps han emergit durant la pandèmia. En aquest sentit, cal destinar més recursos als centres però no només en l'aspecte material, sinó també en aquells elements intangibles com la formació o el reconeixement del personal».

Qui també es pronuncia sobre aquest tema és el delegat de geriatria de CCOO, Pep Martínez, que destaca que les condicions de treball han empitjorat d'ençà l'inici de la pandèmia. «Les mesures per prevenir el contagi de la covid-19 han augmentat la càrrega de treball, però el nombre de cuidadors es manté igual», lamenta Martínez. En aquest sentit, destaca que «ara més que mai és necessari reconèixer la tasca dels treballadors ». Actualment, el sou mitjà d'un gericultor o auxiliar de geriatria és de 997 euros bruts mensuals, segons estableix el conveni estatal vigent del 2018. Des de CCOO, Martínez reclama la creació d'un conveni català que garanteixi «un salari més digne».

La presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, subscriu les paraules de Martínez. «Cal millorar les condicions laborals dels treballadors del sector perquè s'ha d'entendre que són un col·lectiu de primera necessitat», afirma. Tot i així, assegura que per aconseguir la negociació d'un conveni col·lectiu que situï els sous a l'alça «és important que augmentin les tarifes de les places públiques que paga la Generalitat a les empreses gestores; si no, és del tot impossible», destaca.