El secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, afirma que davant d'una possible nova onada de contagis de covid-19 caldrà actuar amb rapidesa i, en aquest sentit, defensa que el pla de contingència permet dotar les residències del material i dels protocols necessaris per fer front a la crisi sanitària. També destaca que, en un context de pandèmia, és fonamental la cooperació amb el departament de Salut, amb qui preveu treballar conjuntament durant els propers mesos.
Quina és l'autocrítica que fa el Govern sobre la situació de les residències durant la pandèmia?
Ningú estava preparat per a una pandèmia, però, a partir d'ara, la resposta ha de ser més ràpida per part de tothom. En aquest sentit, s'ha aprovat un pla de contingència per protegir les residències de cara a possibles nous rebrots. Entre altres coses, aquest pla demana que els centres residencials disposin d'un estocatge d'equips de protecció individual suficient per a un mes i també que les residències generin grups estables de convivència i, d'aquesta manera, evitem que el virus es propagui per tot el centre si apareix un brot. Tot això i molt més ens permet disposar d'un pla de preparació previ per tal que no haguem d'actuar en emergència.
Aquest pla també preveu destinar recursos a la formació i a la contractació de més personal. Quan es faran efectives aquestes mesures?
Dins d'aquest paquet de mesures n'hi ha que ja s'han posat en marxa i d'altres que ho faran més endavant. Alguns elements del pla de contingència estan pensats per a una fase aguda de transmissió comunitària, que evidentment s'aniran posant en marxa a mesura que determinades zones entrin en una situació més complicada. A hores d'ara, però, les residències ja estan rebent un volum extra de recursos per finançar el sobrecost de les mesures que han hagut d'aplicar.
Com valora el treball en equip entre el departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el departament de Salut per gestionar les residències durant la pandèmia?
El vincle és molt positiu. Tota la coordinació amb l'atenció primària és el que ha permès estabilitzar la prestació sanitària a les residències. Quan els metges i els infermers estaven en situació de baixa i d'aïllament, la prestació sanitària es va poder sostenir gràcies a l'atenció primària de salut. La coordinació entre els dos departaments és màxima a l'hora de gestionar els circuits per aplicar els PCR, garantir la provisió del material de protecció... Davant d'una crisi sanitària no pot ser d'una altra manera.
De cara al futur, aquesta vinculació seguirà?
Sí, mentre estiguem en un context de pandèmia la cooperació amb Salut és totalment necessària. Fins que no hi hagi tractaments generalitzats contra la malaltia, necessitem el sistema de salut abocat a les residències. La manera d'abordar la pandèmia és cooperar intensament i no només entre departaments sinó també entre dispositius d'un mateix ter-ritori, és a dir, els CAP, les unitats de vigilància epidemiològica... De fet, aquest pla de millora de la prestació sanitària a les residències és una línia que ja vam començar a concebre l'any 2017, però que s'ha hagut d'aplicar de forma accelerada a causa de la pandèmia. Al final, el que volem és garantir un envelliment digne, saludable i amb la màxima qualitat de vida possible, i seguirem treballant per aconseguir-ho.
Un dels reptes dels pròxims anys serà aquest, ja que la taxa de dependència de la gent gran a Catalunya s'ha elevat fins al 35% enguany, segons l'Idescat
El que cal és potenciar una atenció basada en els serveis de qualitat dins l'entorn domiciliari. Aquí és on tenim molt recorregut, sobretot per a totes aquelles persones que volen envellir en el seu entorn. No tot ho arreglarem fent més residències. Cal esprémer i millorar el potencial de l'atenció diürna de la gent gran i fer-la més compatible amb l'atenció domiciliària. En definitiva, treballar per un enfocament més comunitari i menys institucionalitzador. En tots aquests àmbits, plantegem línies de col·laboració amb el departament de Salut, perquè sabem que la gent en situació de dependència i fragilitat sol presentar malalties cròniques i, per tant, es tracta d'acostar i integrar aquest conjunt de serveis.
Per garantir un envelliment saludable, cal tenir cura també dels treballadors. Les residències sostenen que cal augmentar les tarifes de les places públiques per apujar els salaris.
L'objectiu és continuar la trajectòria d'augment de tarifes que vam començar ja l'any 2017, incrementant les tarifes de grau dos. Actualment, la cartera de serveis a grau tres està a 1.869 euros, a grau dos a 1.749, i el que ens agradaria és que aquest últim atrapi el preu de grau tres. D'aquesta manera, ja no diferenciaríem preus per graus sinó que hi hauria un únic preu a la residència. Aquesta seria una fita història i que està en consonància amb les necessitats de cura i atenció que requereix la nostra gent gran. Ara bé, ni les patronals ni els sindicats poden defugir les seves responsabilitats per establir els millors convenis possibles.
Seria una gran millora per al sector, ja que el conveni de l'any 2018 fixa el sou mitjà dels gericultors i auxiliars en 997 euros.
Per tal de poder donar resposta a la precarietat, nosaltres demanem que l'Estat compleixi la llei de la dependència, que en el seu reglament estableix que la meitat del finançament l'ha d'aportar l'Estat i l'altra meitat les comunitats autònomes. La realitat actual és que a Catalunya el Govern aporta el 87% dels recursos i l'Estat només el 13%. A patronals i sindicats els diem que per tal de poder fer un salt qualitatiu necessitem que l'Estat compleixi la llei.
