La Cardona de l'època moderna no s'entendria sense la Junta Administrativa del Fons d'Aimines, l'associació creada el 1859 per gestionar els diners derivats dels drets de la sal que tenien els cardonins per l'explotació de le salines. L'entitat va ser clau per a la transformació urbanística de la vila ducal i va impulsar avenços tan importants com l'electrificació o l'abastament d'aigua potable. La Junta, que actualment gestiona l'abastament d'aigua, ha cedit la seva documentació, del 1854 al 1985, a l'Arxiu Històric de Cardona per tal que custodiï un fons d'una gran importància per entendre com la vila es va adaptar als segles XIX i XX.
De la documentació en destaquen els projectes de les diferents obres que va impulsar l'entitat, correspondència, els llibres d'actes i els de tresoreria i comptabilitat. S'hi troben documents com per exemple el reglament de la Junta aprovat i editat el 1860 i el projecte d'abastament d'aigües per a Cardona del 1911. El director de l'Arxiu, Andreu Galera, destaca la importància de la cessió del fons atesa «la vocació pública de l'entitat». També apunta que es tracta «d'una documentació molt rica i de gran interès per a la història local per la importància que va tenir la Junta d'Aimines, des de la seva creació fins ben entrat el segle XX, ja que va invertir els diners del fons d'aimines en millores urbanístiques de la vila».
D'aquestes obres en destaquen el nou cementiri municipal, l'arranjament de la plaça de la Fira, l'accés de la vila pel portal de Madoz i l'avinguda del Príncep Alfons XII (actual Rastrillo), sense oblidar la canalització de les aigües residuals, el clavegueram i l'empedrat de les places i carrers, entre d'altres.
Electrificació i aigua potable
Entre les millores impulsades gràcies als drets de la sal destaquen a principi del segle passat dos elements fonamentals com l'electrificació de la vila, el 1908, i la captació del riu Cardener i l'abastament d'aigua potable, el 1913. La Junta va sol·licitar la captació del riu i va fer l'estació de bombeig i la connexió per al poble, la qual cosa «va significar un abans i un després» en l'abastiment d'aigua per als cardonins.
Segons Galera, la raó de ser de la Junta d'Aimines s'ha de buscar en la restitució el 1859 de l'antic dret d'aimines (que no es satisfeia des del final de la guerra de Successió el 1714) per part del duc Luis Tomás de Villanueva Fernández de Córdoba Ponce de León, quinzè duc de Medinaceli i setzè de Cardona, amb la qual cosa «la vila va tenir de sobte un capital increïble a la seva disposició». Amb la recuperació del dret comunal, a partir del 1860, la casa ducal va pagar un renda anual al municipi, a més d'ingressar un capital com a indemnització pels més de 100 anys que no s'havia abonat.
En un moment amb una població que sortia pràcticament del feudalisme i havia d'encarar la modernització, aquesta gran injecció de capital va ser clau per al progrés del municipi. Per tal de gestionar el fons d'aimines es va crear una junta amb representants dels cinc barris del poble encarregada de vetllar, juntament amb el consistori, per l'administració del fons i «en funció de les necessitats invertia els diners». A partir d'aleshores es va fer la pavimentació dels carrers, el clavegueram i les avingudes per donar entrada al poble, que encara tenia muralles i portals medievals. En definitiva, «es va fer tot un procés de modernització en què els diners d'aimines van ser fonamentals» i el seu fons documental «permet entendre com Cardona es va adaptar als segles XIX i XX des d'un punt de vista urbanístic».
Un fons amb un vessant social
Però a banda de gestionar projectes urbanístics, la Junta d'Aimines també tenia un vessant social, ja que donava un ajut als quintos. El fons cedit a l'arxiu inclou una relació dels diners que destinava als mossos de Cardona que anaven a fer el servei militar.
Amb els anys, el capital del dret d'amines, tant el que es va rebre com a indemnització com el cànon anual «ha quedat en no res». El capital es va invertir en infraestructures i el cànon, com que no estava subjecte a l'IPC, amb el temps ha quedat en una quantitat testimonial. L'associació, però, continua en actiu i es dedica avui dia a gestionar i administrar el servei d'abastament d'aigua potable a la vila.
L'entitat ha cedit ara la seva documentació i, tot i que encara n'és la titular, es troba a l'arxiu a l'abast de tothom que vulgui conèixer més a fons la història local i els seus lligams amb la sal i el fons d'aimines.
