Castellbell va acomiadar ahir l'exalcalde Isidre Badia, que va governar el poble en dos períodes diferents durant 24 anys, i que va morir dilluns fruit d'una llarga malaltia. Uns 200 veïns van voler donar l'últim adeu a un dels artífexs del socialisme a la comarca i pare de l'alcaldessa actual, Montse Badia, en una emotiva cerimònia al camp de futbol, plena de referències a la seva dilatada trajectòria com a polític i, sobretot, com a espòs, pare i veí.

Va ser un funeral laic de gairebé una hora de durada que es va desenvolupar sota un estricte control de seguretat, amb la gent asseguda entre espais buits a les graderies, mentre que els familiars i les autoritats tenien un espai reservat a peu de gespa, davant d'una taula atapeïda de rams amb el fèretre, la senyera i la bandera de Castellbell.

Van ser nombroses les personalitats polítiques presents a la cerimònia, des d'alcaldes, exalcaldes i regidors, tant del PSC com d'altres partits d'arreu del Bages i també del Berguedà, a banda d'amics i coneguts que el van tenir d'alcalde durant sis mandats. I és que, com va dir la seva filla Elisabeth en un emotiu parlament a la part final de la cerimònia, «avui Castellbell ha quedat també una mica orfe, i ha perdut un dels seus pares, perquè per a ell Castellbell ho era tot».

En nom de la família, Elisabeth Badia va agrair l'escalf rebut aquests dies per part d'amics i veïns, amb qui «ens hem trobat molt acompanyats, i això no té preu», i amb l'emoció continguda va descriure el seu pare com una persona «eminentment bona, molt senzilla, gens arrogant, i a qui li agradava escoltar tothom».

El vessant humà d'Isidre Badia va ser recordat en tot moment al llarg de la cerimònia, que va conduir Ramon Rovira, amic de la família. Va fer un repàs de la seva trajectòria vital, des que va néixer «a les galeries del Borràs», fins que va conèixer la que es convertiria en la seva esposa, Maria Carme, als balls a l'Ateneu de Sant Vicenç, sense oblidar la seva formació com a electricista després d'haver estudiat a l'escola del Borràs, a Monistrol, i al Lluís de Peguera; ni la mili a Menorca.

Tampoc no va passar per alt la inquietud pels moviments polítics, socials i sindicals de l'època que Badia va tenir de ben jove, «sempre respectuós amb totes les opinions, i amb l'objectiu de recuperar la democràcia i el sentit de justícia social». Com a alcalde, «va ser tot un referent en l'àmbit municipalista de la Catalunya Central», i en el vessant més social, ahir es va recordar la implicació d'Isidre Badia en el teixit associatiu del poble, des de les caramelles fins al futbol o els caçadors.

Acabada la cerimònia es va retirar el fèretre enmig de forts aplaudiments.