A principi d'agost s'anunciava un front comú entre el Bages (liderat pel Consell Comarcal, el Consorci Viari de la Catalunya Central i l'Ajuntament de Manresa) i el Vallès (a través de la plataforma empresarial Fem Vallès) per reclamar de forma conjunta la millora de la línia R4 de Renfe, que connecta tots dos territoris i, alhora, els enllaça amb Barcelona. En un comunicat fet públic en aquell moment (vegeu Regió7 del 4 d'agostRegió7) s'argumentava que aquesta suma de forces intercomarcals té per objectiu requerir solucions per resoldre «problemàtiques relacionades amb la seguretat, la rapidesa i la falta d'inversions», alhora que s'anunciava la creació d'un grup de treball i l'elaboració d'un conjunt de propostes que és previst presentar el proper mes de setembre. També en aquell comunicat es posava de nou sobre la taula, entre els objectius preferents, arribar a situar el trajecte entre Manresa i Barcelona a l'entorn dels 50 minuts (actualment està molt per damunt de l'hora).

La realitat, però, és que la majoria de les demandes (projectes) de millora d'aquesta línia fa anys que estan traçades i concretades, però el que ha faltat fins ara és la voluntat d'execució, que majoritàriament correspon al ministeri de Foment, com a titular de la infraestructura.

En estudis promoguts pel mateix Consell Comarcal del Bages, i també en plans de la Generalitat de Catalunya (i fins i tot del mateix ministeri) fets al llarg dels últims quinze anys estan concretades les principals actuacions que serien necessàries perquè l'R4 des de Manresa fins a Barcelona fes aquest salt endavant en rapidesa i seguretat.

L'any 2007, el Consell Comarcal del Bages feia públic un estudi de millora del traçat redactat per una consultora (Formaplan) en què es proposaven diferents mesures per reduir el temps de trajecte entre el Bages i l'àrea metropolitana per l'R4, que incloïa dos túnels. El primer, en el trajecte entre el Bages i el Vallès, es plantejava entre els termes de Vacarisses i Viladecavalls. En concret, es parlava d'una perforació de 4,7 quilòmetres entre les estacions de Vacarisses- Torreblanca i la de Sant Miquel de Gonteres, que escurçaria de prop de 3 quilòmetres un traçat de 7,5 que, a més a més, transcorre per una zona revirada.

L'estudi estimava que aquesta infraestructura aportaria una reducció del temps de viatge d'uns 6-7 minuts.

El segon era el ja més que conegut túnel de Montcada. Una infraestructura de 2,5 quilòmetres de longitud que s'hauria d'obrir sota del Turó de Montcada i que d'aquesta manera habilitaria un pas alternatiu a l'actual traçat per l'interior del municipi, on actualment realitza 3 parades (Montcada bifurcació, Montcada i Reixac Manresa, i Montcada i Reixac Santa Maria) i que es calcula que permetria un estalvi de temps d'entre 5 i 7 minuts. De fet, aquest túnel de Montcada apareix com un dels projectes considerats clau en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que el departament de Ter-ritori de la Generalitat va fer públic a principi d'aquest any.

Tant en un túnel com en l'altre, segons es detallava en els estudis corresponents, la seva construcció no hauria de suposar l'eliminació dels traçats existents, sinó que es complementarien i funcionarien com a alternatives. De fet, en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès es diu, en referència específica al túnel de Montcada (i aquest és un aspecte especialment rellevant), que «es preveu que serveis semidirectes des de Manresa utilitzin el túnel, realitzant parades únicament a Terrassa i Sabadell», i que «altres expedicions no semidirectes també utilitzarien el nou túnel i es reservarien algunes expedicions que seguirien servint les tres estacions de Montcada».

A més a més, en el mateix apartat es posa en relleu que aquesta actuació «està relacionada (que no condicionada)» amb una altra proposta, que és la de «construir una tercera via entre Sabadell i Cerdanyola, que permetria avançaments de trens on els trens ràpids s'encaminarien pel nou túnel». Proposta que també es recollia en l'estudi promogut pel Consell del Bages ara fa 13 anys. A banda, queden pendents diferents inversions en matèria de seguretat, en un línia que va registrar dos accidents mortals en tres mesos entre el 2018 i el 2019.