«Em sap greu veure alumnes conduir irresponsablement»

Quan hi ha una vaga o la Direcció General de Trànsit pren una decisió que afecta les autoescoles, és el primer de queixar-se. Més enllà del seu àmbit de treball és molt rondinaire?

No és cert. Soc el primer de queixar-me en veu alta, i quan ho faig és perquè abans hi ha hagut gent que se m'ha queixat. Però a mi no m'importa dir les coses i molts cops em queixo a la DGT tot seguint la dita que qui no plora no mama.

Així, és part de la seva personalitat, això de ser rondinaire.

Gràcies a la meva dona he anat canviant. Jo seria molt rondinaire, però el fet d'estar de cara al públic i d'atendre queixes, que a vegades són justes i altres cops no, i que la meva dona m'ha canviat una mica, no ho soc tant. Ho reservo per a la feina, però si algun dia vaig a un restaurant i el que em posen és dolent, no m'ho menjaré i ho diré. Més que ser molt rondinaire, corria el perill que m'hi tornés, però, com dic, la meva dona em va salvar.

En què més considera que l'ha canviat la seva parella?

Estem junts des del 2001 i li vaig demanar per sortir el darrer dia del curs d'anglès que fèiem junts, no fos cas que digués que no. Jo era molt quadriculat i una mica obtús, i he après amb els anys a fluir una mica i no intentar-ho planificar tot, perquè tenir-ho tot planificat és una il·lusió. L'Ana m'ha ajudat amb això. Hi va haver un moment que jo estudiava dues carreres i treballava alhora, i si no m'hagués organitzat, malament. Vaig aconseguir tirar-ho endavant dormint poc i tenint-ho tot calculat al minut, i això marca una mica.

Diu que va estudiar dues carreres.

Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, i la meva especialitat era l'anàlisi política. Posteriorment vaig estudiar Màrqueting i Tècniques de Mercat, que vaig començar a la UAB i vaig a acabar a la UOC, que és quan, a més, treballava. Espero no tornar a estar tan ocupat i no repetir l'experiència, malgrat la satisfacció d'haver-ho superat.

Així que arriba al món de les autoescoles posteriorment.

Vaig començar a fer hores, i a donar un cop de mà al meu sogre, que és qui tenia l'autoescola, fa 16 anys. Vaig començar a fer algunes tardes; després totes les tardes totes les hores; després les tardes i dos matins; i després tardes, els matins i els dissabtes. I vaig haver de dir prou, perquè arriba un punt que si la setmana tingués vuit dies, tinc la sensació que hauria acabat treballant els vuit dies.

El satisfà la seva feina.

Sí, perquè m'agrada molt ensenyar i, mal m'està dir-ho, crec que no ho faig malament. També soc una mica pallasso, i molts em pregunten si no em canso d'explicar sempre el mateix, i sempre responc que no, perquè, tot i que la matèria és la mateixa, les persones són diferents. I cada persona ho aprèn d'una manera diferent, i això evita que m'avorreixi.

La gent condueix pitjor?

Tinc la sensació que amb més ajuts a la conducció és quan més malament conduïm, per deixadesa, perquè el cotxe ja ho farà i perquè ens distraiem més. També és cert que quan ens parem davant un semàfor vermell no ens fixem en les vint persones que es paren correctament, sinó en els dos conductors que no ho fan i se'l salten. La majoria de conductors tenen tots els punts, i si poses en fila tots els que no tenen punts i han perdut el carnet, no deuen arribar ni al 10%, m'atreveixo a dir. La majoria de la gent no es queda sense punts, perquè un conductor pot tenir un mal dia i pot perdre'n alguns.

I per ciutats?

Fa poc va venir a veure'm un amic de Barcelona, i quan va conduir per Manresa li semblava una meravella perquè els cotxes no toquen el clàxon tota l'estona al carrer, deia, i els conductors no estan pendents de si xoquen amb el vehicle del costat. També hi veia els cotxes ben aparcats. Depèn de l'òptica de cadascú. Però jo crec que al gent tendeix a conduir pitjor. És cert que el carnet per punts ha ajudat a reduir les velocitats. Potser hi ha gent que corre molt per carreteres secundàries, sobretot qui se les coneix. Però a les autovies i autopistes, no. Abans els cotxes corrien molt més.

Què faria vostè per solucionar-ho?

Una de les coses que volien fer és penalitzar més. És trist, però en aquest país funciona. S'haurien de treure més punts per utilitzar el mòbil mentre es condueix. A mi el Bluetooth m'ha salvat la vida i és gairebé tan important com el volant. Es parlava de fer un curs de sensibilització de vuit hores de forma presencial a les autoescoles, i jo crec que això és bàsic. Em sembla que les autoescoles digitals no poden transmetre el mateix que un professor de forma presencial.

Seria una classe teòrica?

Estem parlant de vuit hores en formació de risc, no una classe teòrica obligatòria. Tractaria sobre drogues, alcohol, mòbils, distraccions i factors de risc en general. Això seria bàsic perquè la gent sortís de l'autoescola i agafés el cotxe amb una perspectiva diferent. Perquè el que ens interessa és ensenyar bé i que hi hagi menys accidents i menys morts.

Es troba amb molts irresponsables?

A vegades em trobo alumnes que diuen que si beus dues cerveses no notes cap diferència. Aquests nois tenen els números per tenir problemes, tot i que no vol dir que els acabin tenint. Jo els contesto dient que pensin que un neurocirurgià els ha d'operar el cap. I n'hi ha dos de molt bons, però que un està prenent una cervesa abans de l'operació i l'altre aigua. Qui volen que els practiqui l'operació?

Quan té notícies d'algun alumne que ha tingut un accident, un cop ha aconseguit el carnet de conduir, com s'ho pren?

Vaig tenir una alumna que va morir en un accident de circulació fa uns dos anys. Em sembla que estava enviant missatges amb el mòbil. Ens va deixar a tots molt colpits. Fa poc em va venir a veure un noi que em va dir que havia perdut tots els punts i fa mig any que té el carnet. Jo li vaig dir que si va per aquest camí acabarà a l'hospital. Em sap greu veure alumnes conduir irresponsablement i casos com el d'aquest noi.

Abans d'estar a l'autoescola què havia fet?

En un passat pretèrit vaig treballar una temporada al Mercadona, i vaig fer pràctiques i, posteriorment, treballar una temporada a Esquerra Republicana de Catalunya. Atenia els militants, organitzava les reunions de la junta local, feia notes i comunicats de premsa, preparava actes amb la seu nacional...

Ho dic amb ironia, però ja que la seva parella és dels Comuns, això va provocar alguna crisi a casa?

De cap manera. Jo en realitat soc un liberal, però ho dic més pensant en clau dels Estats Units, on seria un republicà moderat o un demòcrata tirant al centre. Jo soc partidari de les llibertat individuals de cadascú, i prohibir per prohibir em posa nerviós i no m'agrada. Per exemple, no entenc que dues persones adultes no puguin casar-se entre elles independentment del sexe que tinguin. Un altre. Per què els altres s'han de ficar amb una persona que ha decidit morir dignament, si ho vol. L'única excepció que posaria en aquest ter-reny és que no tingui les facultats psíquiques alterades, però si una persona és conscient de si mateixa i pateix, ningú ha de decidir com ha de deixar una persona aquest món. Està clar que ha de ser un procés tutelat. Amb la meva parella no només parlem de política, sinó de moltes altres coses. Però quan toquem el tema, conversem d'una forma abstracta i no sobre el partit. No li vull donar maldecaps.

Comenta que abans d'involucrar-se en política li ho va consultar.

Em va dir que si jo no ho volia potser no ho faria, perquè per implicar-s'hi necessitava el meu suport. Li vaig dir que sí, perquè si a nivell personal la podia omplir, i creia que la podia ajudar a desenvolupar-se com a persona, endavant. Perquè podia ser una experiència i una oportunitat de formar-se que no tindria ni pagant. Que si sentia que era una cosa que volia fer, em digués els dies que tenia reunions i m'ho muntaria per fer de pare.

Com ho porta?

Soc un pare modern i, excepte fregar a casa, faig de tot, i sempre he canviat els bolquers dels meus fills. No sé si soc un pare enrotllat perquè puc ser estricte, però em sembla que soc un pare modern. I si soc estricte és perquè tenim els nens molt consentits, en general, i els ho donem tot. El meu fill em demana un mòbil des que té cinc anys, i si hi ha nens a classe que van amb tauletes i mòbils grans... és més difícil dir-li que no. Però crec que a la seva edat no li toca.