L'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat assegura que si s'acaba donant llum verd a la sol·licitud que ha fet l'empresa ICL de disposar de 6,86 hectòmetres cúbics d'aigua tractada de la depuradora de Manresa, aquesta derivació no tindrà una incidència rellevant en la conca hidrològica que formen el Cardener (on actualment es retorna directament la totalitat del cabal tractat) i el Llobregat, amb el qual conflueix tres quilòmetres més avall. Fonts d'aquest organisme han posat en relleu que en tot moment es vetllarà perquè els nivells de la conca siguin els adients, que s'emprendran mesures compensatòries i que en situacions excepcionals (de sequera) es preveu que es pugui interrompre temporalment aquesta concessió.

En resposta a aquest diari sobre la repercussió que pot tenir la materialització del projecte en els cabals, fonts de l'ACA han exposat que l'ús d'aigua regenerada provinent de la depuradora de Manresa per a usos industrials «no comportarà l'incompliment dels cabals ambientals del riu Cardener, que es garantiran en tot moment», alhora que han subratllat que «cal tenir en compte que el cabal dels rius a la conca del Llobregat es regula a partir dels embassaments (en aquest cas, a partir del sistema compost per la Llosa del Cavall i Sant Ponç)».

En aquesta línia, les mateixes fonts han explicat que la gestió de l'aigua en el sistema Ter-Llobregat «es fa de manera flexible i utilitzant diverses fonts d'aigua», com ara embassaments, aqüífers i dessalinitzadores, i que «per tal de mantenir l'equilibri en el balanç hídric, el recurs consumit per aquesta derivació [en referència a la concessió a l'empresa minera] serà compensat amb un increment de la producció d'aigua dessalinitzada, i l'empresa ICL n'assumirà el sobrecost».

Per part de l'Agència Catalana de l'Aigua també s'ha posat de manifest que el projecte amb el que es treballa també preveu que «la derivació d'aigua tractada des de la depuradora de Manresa cap a Súria es pugui reduir, i fins i tot interrompre, en cas de registrar-se un període de sequera».

Tal com va informar aquest diari (vegeu edicions de dimecres i dijous passat), l'empresa ICL ha presentat una sol·licitud de concessió anual de 6,86 hectòmetres cúbics d'aigua depurada regenerada, que utilitzaria per a la seva activitat industrial a Súria, tant per als processos de producció com per als d'evacuació de residus salins cap al mar a través del futur nou col·lector de salmorra.

Aquesta aigua provindria de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Manresa, tal com consta en l'anunci d'informació pública que ha fet el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que inclou l'àrea de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua.

Parlem de pràcticament 7 milions de metres cúbics anuals, que per tenir una referència equival a aproximadament 35 vegades la capacitat del llac de l'Agulla de Manresa (200.000 m3).

El projecte consisteix a captar l'aigua regenerada de la depuradora de Manresa i fer-la pujar fins a Súria per una canonada de nova construcció que s'ha d'obrir conjuntament amb el futur nou col·lector que transporta salmor-ra en sentit contrari.

Si el departament de Territori i Sostenibilitat accepta la sol·licitud que li ha fet l'empresa ICL de poder disposar d'aquests 6,86 hectòmetres cúbics anuals d'aigua tractada de la depuradora manresana, aquesta instal·lació només retornarà al cabal del Cardener el 20% del que hi envia actualment. Ara, l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de la capital del Bages aporta al riu una mitjana anual de 8,5 hm3 d'aigua que han passat pel procés de tractament i que; per tant, s'afegeixen al cabal global de la conca fluvial Cardener-Llobregat.

El mes de gener passat, la Generalitat va aprovar la declaració d'interès prioritari de l'execució de la canonada d'impulsió per fer arribar aquesta aigua regenerada de Manresa fins a les instal·lacions d'ICL a Súria. Ja en aquell moment es va concretar que es tracta d'una instal·lació que ha de portar el cabal necessari perquè l'empresa minera pugui fer efectiva al 100% l'activitat programada per a la fabricació del sal vacuum, un dels pilars de l'anomenat Pla Phoenix d'expansió de la factoria.