La verema, en plena pandèmia, ha obligat els cellers a adaptar-se a les mesures preventives. El sector, però, explica l'enòleg i vocal de la DO Pla de Bages Miquel Palau, està patint «de ple» els efectes de la crisi econòmica. «Una part important viu de la restauració, que està patint; el turisme de costa, que és consumidor de vi, també ha baixat... I el mercat d'exportacions també es veu molt afectat», afegeix.

Palau també assegura, no obstant això, que la comarca té la sort de no tenir «grans volums», pel que creu que patirà «menys l'impacte». Recorda que molts cellers «són petits, sovint amb més demanda que oferta, sense excedents, el que juga a favor nostre si es fan les coses bé». «La DO segueix el seu camí de fer passes petites per avançar i el seu futur segueix sent esperançador», assegura l'enòleg.

També respecte a les vendes, Josep Solergibert, del celler Solergibert, recorda que «el març van tancar els restaurants i les vendes van baixar en picat». Explica que la restauració és un canal que fins aleshores «per a nosaltres i també a nivell general de tot Catalunya funcionava molt bé i van venir uns mesos d'abril i maig desastrosos», encara que a partir del juny van notar una certa recuperació que s'ha mantingut durant els mesos següents. Tot i això, Solergibert assegura que s'ha passat d'unes comandes «importants» que es feien per a dos mesos, per exemple, a «anar al dia i a comprar per setmana, perquè ningú vol tenir existències i no se sap cap on anirà tot plegat».

Més enllà dels efectes de la pandèmia en les vendes, Palau destaca que el confinament va arribar en un dels pitjors moments, «quan esclata la vinya i quan tenim més feina».

Les gelades i pedregades del principi d'any havien afectat algunes vinyes bagenques, però va ser especialment les precipitacions constants dels mesos d'abril, maig i juny i les temperatures elevades el que va fer «més mal», ja que van fer proliferar els fongs i que el míldiu, la malaltia que produeixen a les vinyes, avancés a molta velocitat. Aquest fet ha comportat la pèrdua d'una part del raïm (vegeu columneta). «A alguns cellers els ha afectat molt, a altres no tant, però calculem que la producció podria reduir-se el 25% respecte al 2019», diu Palau.

A Les Acàcies, a Avinyó, amb una hectàrea de vinya, la malaltia ha afectat bona part de la producció. El seu enòleg, Llorenç de Fer-rer, diu que aquesta verema ha estat una «de les més complicades». «Més que per la covid, pel fong», remarca, tot subratllant que «malgrat que no tenim molta vinya, el terreny és limitat». A més, a diferència d'altres campanyes, especifica l'enòleg, la malaltia s'ha propagat «molt ràpid» i amb les precipitacions «no podies entrar quasi a la vinya per tractar-la».

En el marc d'aquesta afectació irregular, Solergibert, que destina tot el seu raïm a elaborar el vi del seu celler i tampoc en compra a altres viticultors, explica que podria arribar al 50%. Explica que això es deu al fet que tota la seva producció és ecològica i només pot fer tractaments preventius i amb cert límit, de manera que si «un dia tractes la vinya i l'endemà plou, no pots tornar a ensulfatar». Tot i això, el míldiu no afecta la qualitat del raïm, remarca Palau.