La pandèmia el va obligar a plegar veles. Aleix Rodríguez, Dj Arzzett, és un jove de 24 anys que treballava com a discjòquei a la discoteca de Manresa Seven Seven, però d'un dia per l'altre es va veure sense els ingressos per punxar música a la sala. Una situació complicada per a un apassionat d'aquesta professió que fa tres anys que anima els joves a les sales de ball, començant a la Coco Village i acabant a la sala del polígon dels Trullols. Tot i això, no va renunciar a continuar amb les seves creacions musicals i ara s'ha encaminat a la producció musical. Aquest cap de setmana, amb la reobertura de Seven Seven, ha tornat a punxar música en directe.

Què va passar en arribar la pandèmia?

Als discjòqueis ens ha perjudicat molt. Ens vam haver de reinventar i vam haver de mantenir els seguidors que teníem cada cap de setmana a través de les xarxes socials. Però en el món virtual no hi ha el caliu que dona la gent presencialment, ja que a la sala els que escolten la música donen una resposta directa. Per tant, a Internet no podia saber l'impacte que la meva feina provocava. Creava contingut per Internet, i hi va haver un boom massiu de DJ que actuaven a les xarxes socials. Jo no ho vaig fer perquè crec que una persona no es mirarà mitja hora contingut que fan els discjòqueis, així que vaig llençar creacions a Instagram i a Youtube. Bàsicament per veure la resposta de la gent.

Però se li va acabar la feina a la discoteca.

Em vaig quedar sense feina de discjòquei resident i sense bolos, ja que també faig actuacions per la Catalunya Central. Molts dels bolos es van anar ajornant i finalment suspenent per la incertesa. En aquests mesos m'he hagut de reinventar i em dedico més a la producció perquè aquest món m'apassiona. Aquesta faceta, de producció musical, la faig a casa com a hobby. I és que tinc el títol de tècnic de so, enginyer de so i productor musical.

S'ha centrat aquest temps a la música, a casa, i a estudiar.

Exacte, i he acabat el grau de Comunicació Audiovisual.

Aquest cap de setmana ha pogut tornar a treballar com a discjòquei amb la reobertura de Seven Seven. Com ha anat aquesta primera sessió després d'ençà l'estat d'alarma.

La veritat és que molt bé. Es notava que la gent tenia ganes de sortir, tot i que fos diferent per aquesta nova normalitat. La sessió musical va ser excel·lent i la gent es va quedar amb ganes de més. Hi va haver comentaris molt positius i amb ganes que tot comenci a rodar de nou amb normalitat.

En quina situació estan altres discjòqueis que coneix?

Molts han estat creant a casa seva, però obtenien ingressos a partir dels bolos i ara mateix estan en una situació molt delicada. És evident que no s'obtenen ingressos de les actuacions virtuals i dels continguts que pengen a les xarxes socials. La situació és complicada.

S'han sentit abandonats?

No crec que la paraula sigui abandonats. A part dels discjòqueis, hi ha grups que tenien programat anar a festes majors i no han pogut treballar tampoc aquest estiu, sobretot orquestres i grups de versions. Potser és cert que alguns han pogut tocar i ho han tingut més fàcil per poder fer un bolo. Els discjòqueis ho tenen més complicat amb la pandèmia a l'hora de ser contractats en festes majors perquè la seva música no és per estar asseguts, sinó per animar i fer embogir el públic.