Montsalat no s'oposarà a la sol·licitud que ha fet l'empresa Iberpotash (filial d'ICL Iberia a les explotacions mineres del Bages) per disposar de 6,8 hectòmetres cúbics anuals d'aigua tractada procedent de la depuradora de Manresa sempre que aquesta es destini exclusivament al tractament del mineral actual (producció de sal vacuum), i no a dissoldre i evacuar el que hi ha acumulat en els runams.
La plataforma ecologista -nascuda al Bages fa més de dues dècades per denunciar la salinització de rius i aqüífers- fa aquest pronunciament en les al·legacions que ha presentat a la petició tramitada a través del departament de Territori i Sostenibilitat, ja que entén que l'ús d'aquest cabal forma part dels plans de l'empresa minera «de posar fi definitivament a l'abocament de residus salins», i que la quantitat demanada, «tot i ser important, encara és assumible per la conca» del Cardener i Llobregat.
De fet, en un comunicat fet públic dijous (vegeu Regió7 d'ahir), ICL incidia que disposar d'aquesta aportació d'aigua tractada, juntament amb el futur nou col·lector de salmorres, són elements clau per a la viabilitat de la factoria i «per garantir la mineria sostenible».
En el document d'al·legacions, Montsalat expressa que «preocupa més l'addició d'aquests prop de 7 hm3 cúbics l'any» com a salmor-ra, que no pas la sostracció, que, segons les seves estimacions, equival al 4-5% del cabal del Cardener al sud de Manresa, o al voltant del 2% del del Llobregat a Castellbell.
La formació ecologista considera la concessió d'aquest cabal d'aigua regenerada a Iberpotash Súria com «un mal menor que el de seguir amb l'abocament irresponsable de residus salins».
Ara bé, Montsalat també posa en relleu que una concessió d'aquestes «característiques inusuals no es pot entendre com una carta blanca a Iberpotash, ni tampoc ha de ser indefinida. Ans al contrari, l'ús de l'aigua i el termini temporal han d'estar clarament definits». És a partir d'aquest punt que la plataforma diu que «el terme mitjà d'entesa que proposem entre les necessitats diverses d'aigua al conjunt de la conca, les sol·licituds de la mineria i les penalitats de la gestió de salmorra és destinar exclusivament l'ús de l'aigua al procés de tractament del mineral present». Alhora que exigeix que de manera explícita no s'autoritzi el seu ús «com a vehicle per a la dissolució dels residus acumulats durant dècades».
En aquesta línia, Montsalat subratlla en l'escrit d'al·legacions que, «tal com considerem irresponsable l'acumulació de residus miners, ens sembla igualment insolidari el fet d'hipotecar una part de l'aigua i de condemnar generacions futures a destinar recursos i atenció ineludible a la gestió de la salmorra».
Revisió dels plans de restauració
Amb aquesta argumentació, la demanda de Montsalat en al·legacions es concreta a demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua que denegui «sistemàticament» qualsevol sol·licitud de concessió de cabals, «present o futura», destinada a desfer-se dels residus salins acumulats històricament «i argumentada en els mal entesos programes de restauració d'àrees afectades per activitats extractives. A més, el col·lectiu ecologista afegeix que tot plegat ha d'anar acompanyat de la revisió dels programes de restauració aprovats per a les instal·lacions mineres d'Iberpotash SA a Súria i a Sallent i Balsareny, «que, fins ara, no han aconseguit anar més enllà del paper i ni tan sols definir un horitzó temporal creïble, amb la finalitat de treure'n les servituds de grans concessions d'aigua i de gestió de volums ingents de salmorra durant dècades que ara imposen».
Així, la platafoma argumenta que aquests plans de restauració donen per fet que els runams es buidaran dels residus per les vies de la venda de sal i per la dissolució i enviament al mar a través del nou col·lector de salmorres, però el col·lectiu valora que «el mercat de la sal no fa preveure un sobtat gran increment de consum; per tant, queda només factible la via alternativa de la dissolució i enviament al mar». I en aquest sentit posa de manifest que «si el destí del 2% del cabal del Llobregat a la mineria de potassa pot ser ecològicament assumible, un percentatge major i durant un període molt més llarg amb les obligacions d'evacuació de salmorra que comporta ja no ho és».
En la línia del que ha manifestat en ocasions anteriors, Montsalat sosté també en aquest escrit que per als programes de restauració dels dipòsits de residus salins, «que en realitat són abocadors de residus salins, calen solucions tècniques d'impermeabilització i segellament com les que s'utilitzen en la clausura d'altres abocadors o com l'aplicada al runam de Vilafruns, a Balsareny, per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua l'any 2010, adaptades a les particularitats respectives dels runams de Sallent, Balsareny i Cardona».
