«La mascareta no m'agrada gens. No em deixa llegir els llavis dels amics per poder entendre'ls bé. A més, em costa molt seguir les classes perquè gairebé no sento les paraules que diu la mestra sota la mascareta». És la veu de Magí Ortega, de 9 anys, un alumne de l'escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada que viu en la pròpia pell el problema de la falta de mascaretes transparents a les aules.
El Magí exposa la seva situació al costat dels seus pares, Marcos Ortega i Isabel Bellmunt, i el seu germà, el Bernat, d'11 anys. Tots ells expliquen què suposa ser sord en temps de pandèmia. Durant els últims anys, els pares han dedicat molts esforços a procurar que el seu fill tingués les mateixes possibilitats que qualsevol altre nen i, ara, en aquest context d'incertesa, consideren que cal seguir al peu del canó per no perdre tots els progressos que s'han fet en matèria d'inclusió.
Amb l'arribada de la pandèmia, l'aprenentatge del Magí dins l'aula s'ha complicat. L'ús obligatori de la mascareta, també amb el grup classe estable, dificulta la seva comprensió dels missatges que li arriben, ja que el nombre de decibels dels sons es redueix amb la mascareta i impossibilita la lectura labial. «Sovint em costa seguir el fil de les explicacions de la mestra. M'he de concentrar molt i, si no ho sento, ella m'ho repeteix o s'apropa a mi perquè ho pugui sentir millor», explica el Magí.
En aquest sentit, els pares remarquen que els diferents mestres que ha tingut el seu fill sempre han procurat situar-lo a primera fila, utilitzar més suports visuals o no parlar d'esquena als alumnes. «Són petits detalls que valorem molt com a pares perquè faciliten el seu aprenentatge», destaca la mare. No obstant això, ara les circumstàncies han canviat i les mascaretes transparents «resulten imprescindibles per garantir la seva educació», apunta el pare.
La família ha fet una comanda de mascaretes transparents per fer-ne un ús particular, però remarquen que allà on són més necessàries és a l'escola. «Els logopedes i altres especialistes que tracten el nostre fill coincideixen a afirmar que la mascareta redueix el nombre de decibels», subratlla el pare. D'altra banda, explica la mare, «la lectura labial és fonamental com a suport per la comprensió plena del missatge. El so que sent a través dels implants és força metàl·lic i no presenta tanta variabilitat de colors sonors i, per això, llegir els llavis l'ajuda a distingir les paraules».
De fet, els pares sostenen que, des de l'inici de la pandèmia, el Magí ha perdut destresa a l'hora de diferenciar els diferents sons i associar-los a la lletra corresponent. «En bona part, aquest fet es deu a la pèrdua de pràctica a l'hora de llegir els llavis, atès que tothom porta mascareta», comenta el pare. A més, continua la mare, l'època del confinament, en què s'utilitzaven molt les plataformes per comunicar-se, «no el va ajudar gens, ja que per entendre el missatge havia de fer un doble esforç».
Un camí per fer
La família està acostumada a conviure amb la sordesa. El Magí és sord de naixement. En una de les orelles no hi sent gens i a l'altra té una audició de 110 decibels, és a dir, que només podria sentir sorolls molt forts com els d'un concert o els d'un avió en marxa.
Els pares destaquen que l'aprenentatge del Magí mai s'ha vist limitat per aquest tema, «de petit de seguida va parlar i sempre ha buscat relacionar-se amb els altres com fos», explica la mare. D'altra banda, també fa ressaltar que, durant els últims anys, les noves tecnologies han permès fer un salt endavant amb eines com un micròfon que és capaç de connectar-se directament als implants.
La família tem que molts dels avenços que s'han aconseguit es perdin ara pel camí. «Les escoles posen al davant les mesures sanitàries, però no haurien d'oblidar els reptes de l'educació inclusiva que fa anys que es tiren endavant», subratlla la mare. La família té l'esperança de poder trobar una solució aviat.
