La Taula del Llobregat -plataforma que integra diferents entitats ecologistes- ha requerit a la Generalitat que no es concedeixi l'aigua de la depuradora de Manresa que l'empresa ICL sol·licita per a la seva activitat (6,8 hm3 anuals) i que aquesta negativa «sigui el principi d' un replanteig de la política que han seguit les administracions fins ara en el tema de les mines de potassa del Bages».

Ho posa de manifest en les al·legacions que ha presentat al procés de concessió que ha obert el departament de Territori davant la petició tramitada per Iberpotash. I argumenta que l'empresa no està complint, «ni hi ha elements per pensar que es compliran», els objectius a partir dels quals la Generalitat va declarar aquesta concessió i l'obra que l'ha de fer possible com una infraestructura d'«interès general».

En concret, la plataforma assenyala que un d'aquests objectius (recollits al Pla Phoenix) era l'increment de la producció fins a 1.000.000 de tones de potassa i de 750.000 tones l'any de sal vacuum d'alta puresa, i apunta que «aquesta producció de potassa a hores d'ara sembla impossible: la rampa de Súria té molts problemes, hi ha aparegut una veta d'aigua i la mina de Vilafruns ja està tancada. Pel que fa a la sal, encara és més impossible el compliment de l'objectiu, perquè només hi ha una planta de les tres necessàries. Cadascuna havia de produir 250.000 tn/any, però la primera i única no dona la puresa de sal necessària (i Akzo, que havia de comprar-la, ha trencat el contracte). De tal manera que la Generalitat ha donat permís per ampliar l'abocament a cel obert al Fusteret mentre no estigui acabat el col·lector».

Un altre argument de la Taula del Llobregat (dins la qual hi ha col·lectius com ara Prou Sal!, Unió de Pagesos i Depana) és que «el tancament de l'activitat a Sallent ha estat de tot menys ordenat: després de molt temps de treballar malament i amb empreses subcontractades que tenen treballadors sota el conveni metal·lúrgic treballant dintre la mina, dues tràgiques morts han provocat el tancament precipitat de Vilafruns».

Pel que fa a la restauració dels dipòsits salins, la plataforma esgrimeix que «el pla aprovat preveu dissoldre'ls i enviar-los al mar pel col·lector (els primers 50 anys el del Cogulló i després, durant vint anys més, el del Fusteret). Sosté que «s'havia dit - mai escrit- que es faria servir l'aigua de la depuradora de Manresa per dissoldre'ls». La Taula del Llobregat té el convenciment que «aquesta aigua que s'ha fet servir en promeses verbals per a la restauració dels runams és la que ara sol·licita ICL Iberia per a les seves instal·lacions a Súria».

Aquest col·lectiu també esgrimeix en les seves al·legacions que, «per descomptat, tampoc es compleix el que assegura el DOGC, que es dona ocupació directa a 1.200 persones». I exposa al departament de Territori que «us suposem coneixedors de l'acomiadament per part de Montajes Rus de 166 treballadors i 32 més d'Himesa, dues empreses subcontractades que treballaven a la mina de Vilafruns , a part dels 110 acomiadaments de la mateixa plantilla d'ICL que l'empresa ha anunciat: un total de 308 acomiadaments».

D'acord anb aquests arguments, la Taula del Llobregat demana que es denegui la petició d'aigua d'ICL i que «s'obligui l'empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s'estableixin clarament les obligacions i els terminis per eliminar-los». També que «s'asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, i es plantegi un pla de reconversió industrial».

A més, es demana que s'estudiï la manera d'aprofitar les riuades per fer servir l'aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat i, finalment, que «es facin passos per mantenir i restaurar el riu Llobregat».