Castellbell i el Vilar vol donar continuïtat al procés de rehabilitació de l'església de la Bauma amb l'objectiu de conservar-la i també de condicionar-la per desenvolupar-hi un programa d'activitats culturals. Després de culminar la primera fase d'obres, que ha permès actuar en les cobertes i en les façanes del temple, el consistori treballa per consolidar el finançament de la segona part de la reforma, que ha d'iniciar la intervenció en la rosassa, la torrassa, els vitralls, el muret del jardí i acabar les obres a les façanes.

L'Ajuntament es troba a l'equador d'un procés de rehabilitació que va començar l'any 2018, quan es van iniciar els tràmits per donar resposta al deteriorament que patia l'edifici modernista, tal i composava de manifest un informe realitzat pels Serveis Territorials de Cultura l'any 2017. Amb l'objectiu de presevar el valor arquitectònic municipal, el govern local en va aconseguir la cessió per a 25 anys negociada amb el bisbat de Vic per poder-hi fer una reforma integral i, amb el temps, desplegar-hi una agenda d'activitats culturals pels veïns del poble.

Un cop enllestida la primera fase d'obres, l'Ajuntament avança en dues direccions. D'una banda, preveu consolidar el finançament necessari per tirar endavant el segon paquet d'actuacions valorades en 200.000 euros aproximadament. De fet, ja ha entregat la documentació requerida per acollir-se a l'ajut per a l'execució d'obres de restauració i conservació d'immobles de notable valor cultural i resta a l'espera d'una resolució per part de la Generalitat.

D'altra banda, també treballa per aconseguir una ampliació de la cessió d'ús de l'església per part del bisbat de Vic per 25 anys més, ja que el contracte actual ha quedat obsolet. «Per tal de poder consolidar el finançament de la segona fase d'obres, cal renegociar el conveni per allargar la cessió d'ús i així poder amortitzar l'obra », assenyala l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia. L'objectiu del consistori és oferir un retorn a la ciutadania a través d'activitats culturals que acollirà l'edifici un cop estigui en condicions.

L'embelliment del temple

La segona fase de reformes vetllarà per l'embelliment i la funcionalitat de l'església. Un dels elements protagonistes serà la rosassa, ja que es substiruirà l'existent per una idèntica nova. La reproducció es farà amb peces de pedra artificial i, prèviament, es faran models i motlles de les diferents mides. També es rehabilitarà la torrassa, on es planteja substituir la plataforma existent per una altra de metàl·lica, millorar l'escala de vaixell, dotant-la de més graons i d'anelles de protecció, i barrar els forats amb reixats que impedeixin l'entrada d'ocells.

Un altre dels treballs importants serà la conservació dels vitralls. En primer lloc, s'iniciarà un procés de recuperació d'aquells que estan trencats i tots ells es tornaran a col·locar en els marcs originals. En segon lloc, es cobriran aquells vitralls tapiats per tal d'aconeguir una atmosfera interior similar a la que hi hagués pogut haver quan hi havia totes les vidrieres de colors. Per últim, en aquesta segona fase també es preveu acabar les reformes a les façanes, treballar per resoldre les esquerdes que presenta el muret del jardí i actuar a l'interior de la nau per reposar els revestiments malmesos, entre d'altres actuacions.

Aquests treballs donaran continuïtat als que ja s'han fet durant la primera fase d'intervenció , que va començar a finals de l'any 2019 i s'ha prolongat fins a l'acabament d'aquest estiu. Durant aquest temps, els treballs s'han concentrat en les cobertes del prebisteri i la de la nau, en les que s'han desmuntat els careners i les teulades, així com també s'ha retirat l'estructura de fusta per substituir-la per una de nova. A més, també s'ha actuat parcialment a les façanes, repicant els paraments exteriors i consolidant aquelles parts amb signes de risc de caiguda.

A partir de la conservació de l'església de la Bauma, l'Ajuntament vol potenciar el patrimoni modernista del poble i la figura de l'arquitecta Alexandre Soler i March, la persona que va dissenyar aquesta obra església modernista inaugurada l'any 1908. L'objectiu és que l'espai esdevingui un centre neuràlgic per acollir la cultura del territori.