Una xarxa de 80 quilòmetres de carril bici que uneixi deu poblacions de la comarca i les seves àrees d'activitat econòmica, amb més de 3.500 empreses instal·lades. És la proposta que s'ha plantejat des de la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures del Bages per iniciativa de la Cambra de Comerç, que ja ha tingut el suport d'una vintena d'entitats i que ara busca la complicitat política que hi aporti els recursos suficients per poder-la executar.
El disseny d'aquesta xarxa de vies verdes, pensada per a la circulació de bicicletes i patinets (també elèctrics), s'emmiralla amb la proposta de vies blaves a l'entorn de les lleres dels rius que planteja la Diputació, però en aquest cas la xarxa transcorrerà en paral·lel a les carreteres principals amb la idea que esdevingui una alternativa al cotxe tant pel que fa a la mobilitat laboral com a l'oci. La proposta neix amb la idea d'anar impulsant un nou model de mobilitat sostenible que, d'entrada, inclogui Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torroella, Callús, Santpedor, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Sant Salvador de Guardiola.
Són una desena de municipis «propers a Manresa», però això és només «el punt de partida d'un esquema que es pot reduir o que es pot anar ampliant», apunta Jordi Tragant, membre de la Cambra de Comerç i de la Taula de Territori, i principal ideòleg de la proposta. A més, «es pot anar executant per trams en funció dels interessos de cada municipi i del pressupost que hi hagi per fer-ho». Es calcula que, si s'acabés desenvolupant tal com està plantejat, aquest projecte tindria un impacte directe en la mobilitat de les més de 130.000 persones que viuen en aquesta àrea.
De cara al seu impuls, «hem volgut fer-hi partícips organitzacions comarcals», explica Tragant, i assegura que el plantejament està tenint molt bona acollida, des d'una transversalitat que va «des d'empresaris fins a sindicats i ecologistes». Ara es busca la complicitat política per tirar-ho endavant: «Nosaltres només podem suggerir, però el seu desenvolupament dependrà de les administracions», afegeix. En la mateixa línia, la presidenta de la Cambra, Sílvia Gratacòs, diu que «des de la Taula de Territori s'ha llançat la proposta i que ara necessita el suport polític per obtenir els recursos» que permetin executar-la. Se n'ha fet arribar un croquis a l'Ajuntament de Manresa i al Consell Comarcal, i ara falta el Consell d'Alcaldes.
Gratacòs diu que és una iniciativa «factible i viable», i que es pot plantejar per trams. A més, ja hi ha dissenys similars en marxa, com a Viladordis, o entre el nucli d'Artés i el seu polígon, i està en procés el projecte del carril bici que ha d'unir Manresa i Santpedor.
Una proposta avantatjosa
A banda de facilitar la mobilitat en l'àmbit laboral per part d'alguns treballadors per anar i venir de la feina, Tragant, com a principal ideòleg de la proposta, defensa els múltiples beneficis que considera que aportaria aquesta xarxa de vies verdes. En destaca l'interès «lúdic i turístic, fins i tot per a gent de fora que vulgui conèixer aquest entorn», juntament «amb el vessant ecològic i de salut», i la possibilitat que això també ajudi a descongestionar algunes carreteres. També destaca l'interès de les empreses, «que veurien reduïda la necessitat d'espai d'aparcament dins de les seves parcel·les». Una qüestió que Tragant estén també a la falta d'aparcament dins de les poblacions.
Traçats paral·lels
El disseny inicial s'ha plantejat com un mapa de vies verdes paral·lel a les carreteres actuals «similar a Holanda, on pràcticament no hi ha cap carretera que no tingui la seva via paral·lela» per a bicicletes, assegura Tragant.
«La idea és poder aprofitar el màxim les àrees d'influència de les carreteres actuals perquè això dona facilitat expropiatòria, encara que el traçat no hi transcorri en paral·lel al cent per cent», apunta el secretari de demarcació a les comarques centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Enric Massana, que considera aquest projecte «molt engrescador pel que fa al territori», i entès com «una experiència mancomunada entre municipis que defensen un objectiu comú».
Massana també defensa la viabilitat del projecte, tenint en compte que són unes vies «de baix cost», en què es pot preveure enllumenat o punts de recàrrega elèctrica com a elements que no per força hi han de ser des del primer moment, sinó que s'hi poden anar incorporant. A més, «es tracta del pla de Bages», de manera que «l'orografia no hauria de ser un obstacle, i encara menys per a la circulació de bicicletes o patinets elèctrics».
Quant al possible cost, «dependrà de les característiques de cada tram i de la pavimentació, que pot ser molt diversa», des de l'asfalt fins a la pedra ciment, la sorra ciment, o altres tipus de paviment compactat.
