El Tribunal Suprem ha tombat el recurs que Autema, la concessionària de l'autopista Terrassa-Manresa (C-16), va presentar contra la sentència dictada ara fa un any i mig pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què donava la raó a la Generalitat en el contenciós que tenia obert per un canvi en el sistema de computar els diners que aporta l'administració catalana pels descomptes aplicats.
L'alt tribunal considera que l'empresa no ha aportat una justificació suficient, per la qual cosa considera que l'apel·lació no és procedent i, per tant, avala la sentència precedent (de la qual Regió7 va informar el 19 de març del 2019) i, en conseqüència, el posicionament del Govern en la modificació que va introduir fa cinc anys.
El contracte programa inicial per la concessió i explotació de l'autopista establia que la Generalitat havia de pagar un tant per vehicle que passés per l'autopista segons una previsió de trànsit feta a l'inici que no s'havia complert pràcticament mai, i que beneficiava de manera molt important els interessos d'Autema. Aquest acord no preveia situacions com ara la crisi econòmica, que va suposar una davallada de trànsit molt important, i la Generalitat va anar pagant fins al 2015 per una previsió de pas de vehicles que quedava molt per sobre de la realitat.
A partir del 2015, el departament de Territori i Sostenibilitat va establir canvis en el règim de la concessió, i també en la política de descomptes per tal d'afavorir que el trànsit de la col·lapsada C-55 passés cap a la C-16. Del 2015 al 2017, segons dades aportades en aquell moment, la Generalitat es va estalviar de pagar gairebé 50 milions d'euros. En aquesta causa, Autema recorria tant contra la Generalitat com contra el Consell Comarcal del Bages, que també en va ser part.
El sistema que hi havia abans d'introduir les modificacions era absolutament garantista i afavoria els interessos de l'empresa concessionària, que a través del pagament de grans quantitats compensatòries per part de l'administració es va garantir durant anys uns comptes de resultats extraordinàriament positius.
La situació per part de la Generalitat era absolutament a la inversa, perquè no només veia com la diferència entre el trànsit real i el trànsit pagat s'ampliava, sinó que a més a més va veure com l'Estat retirava la seva part de l'aportació a la compensació de les autopistes.
Autema havia interposat un recurs contra el Decret 161/2015 de modificació de la concessió administrativa per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista C-16 de Montserrat, Sant Cugat del Vallès-Terrassa-Manresa, i que després encara va ampliar un segon decret 337/16, de modificació del primer. Ara el tribunal ha confirmat la legalitat dels dos decrets.
Legalitat del pla de descomptes
El Govern va aprovar un sistema de descomptes per als usuaris de la C-16 al tram Terrassa-Manresa els anys 2015 i 2016 per millorar la mobilitat i l'eficiència del corredor a l'entorn de Manresa i per descongestionar la C-55. Amb la sentència del tribunal, el TSJC va confirmar la legitimació i la legalitat de la modificació de la concessió i considerava que les al·legacions efectuades per Autema no estaven acreditades ni justificades econòmicament ni jurídicament, segons remarcava la mateixa sentència, ara validada pel Suprem.
Autema considerava que el decret referit del 2015 suposava «l'augment aproximat de les despeses en el 16,29% i, alhora, una disminució dels ingressos entre un 29% i un 53%». I considerava que la modificació del decret que es va fer el 2016 encara ho agreujava més, perquè suposava un increment més gran de pèrdues.
Però la Generalitat també va aportar a la causa un informe de la secretaria d'Infraestructures i Mobilitat del departament de Ter-ritori i Sostenibilitat que explicava que el pla econòmic financer que defensa Autema suposava un increment anual del trànsit del 4,5%, quan a hores d'ara tot just s'arriben a recuperar les dades de trànsit del 2008. Aquest creixement es preveia fins al 2034. La Generalitat argumentava que «és un trànsit irreal i porta a un resultat d'enriquiment injust». També s'especificava que la implantació d'un sistema de pagament dinàmic suposa un estalvi notable de despeses de personal i que els costos pel trànsit induït «seran irrellevants».
El tribunal va considerar que aquest informe, juntament amb un dictamen pericial i l'informe del Consell Comarcal amb les dades mercantils, justificava l'operació. La sentència emesa ara pel Tribunal Suprem ja no es pot recórrer.
