ICL Iberia està portant a terme un primer assaig d'extracció de material del dipòsit de la Botjosa i el seu tractament a la planta que l'empresa va posar en marxa fa dos anys a Sallent.

Segons han explicat fonts de l'empresa minera, aquestes proves pilot (que s'estan fent durant els mesos d'octubre i novembre) permetran disposar de dades per a la planificació posterior dels treballs de restauració d'aquest antic dipòsit, inactiu des de fa dècades i situat al costat de les instal·lacions sallentines.

ICL Iberia va efectuar inicialment sondejos, el febrer del 2019, per tal de conèixer detalladament tots els materials dels quals està format el dipòsit de la Botjosa i així poder preveure la seva gestió.

El dipòsit salí de la Botjosa, ubicat a Sallent, es troba inactiu des de principi dels anys 70, quan va tancar definitivament la mina de Sallent, propietat aleshores de l'empresa Potasas Ibéricas. Fonts d'ICL Iberia destaquen que, tot i que mai no n'ha fet cap ús, té el compromís de restaurar aquest runam «i en els darrers anys hi ha realitzat tot un seguit de mesures preventives i de gestió ambiental».

D'acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel Govern català, i també atenent al Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat la tardor del 2018), el procés de restauració a Sallent es començaria precisament pel de la Botjosa, que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l'extracció de la potassa abans que s'habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que llavors n'era l'empresa explotadora, Potasas Ibéricas (titularitat de l'Estat), el va tancar definitivament.

Aquest dipòsit, situat al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, es calcula que conté uns 4 milions de tones de material. Es preveu que, quan es comencin a materialitzar de manera definitiva, els treballs de restauració d'aquest dipòsit s'allarguin durant un temps aproximat de cinc anys.

Un cop entri en funcionament el nou col·lector de salmorra amb una capacitat ampliada (infraestructura que s'hauria de materialitzar al llarg d'aquest període), es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració del runam de la Botjosa amb l'inici de les tasques d'explotació i retirada de material del del Cogulló. És entre tots dos dipòsits que es calcula un termini de mig segle per materialitzar la restitució completa de l'espai que ara ocupen les muntanyes salines.

Segons consta en els plans de restauració, el ritme d'explotació, un cop es posi en servei el nou col·lector (que és una peça clau perquè tot aquest engranatge funcioni) i la resta d'infraestructures previstes, arribarà a situar-se per sobre del milió de tones anual. Si tenim present que els darrers càlculs estimen que el Cogulló està format per uns 48 milions de tones de material, el càlcul temporal és fàcil de fer. Per poder restaurar aquesta muntanya artificial se n'ha d'extreure la sal i, posteriorment, tractar-la perquè pugui ser comercialitzada. Per fer-ho, s'utilitzarà un sistema, tipus fresadora, que permetrà gratar la superfície del runam i retirar-ne la sal.

Aquest sistema, amb els matisos i les diferències tecnològiques que calgui, és el que es va fer servir l'empresa Ercros durant pràcticament una dècada al runam vell de Cardona, fins que hi va cessar l'activitat a final del 2017.

Al runam de Sallent, la sal que se n'extregui es portarà dissolta fins a la planta de producció primària, on se n'iniciarà el tractament. En aquestes instal·lacions s'hi va posar en marxa el juny del 2018 la planta de purificació de sal.

Aquesta instal·lació el que fa és rebre sal bruta (barrejada amb fangs i altres materials) provinent de l'activitat d'extracció de la potassa, que és purificada mitjançant un doble procés de rentat (amb salmorres) i centrifugat, i el pas per un assecador. Ara treballa amb mineral provinent directament de l'activitat extractiva, de manera que el que s'ha aconseguit des que es va posar en marxa és que una part ja no anés a parar al runam del Cogulló.

En el futur, tractarà el mineral provinent dels dipòsits. Aquesta planta de purificació de sal es va posar en marxa amb una capacitat productiva de 50 tones l'hora i 450.000 tones anuals, i en aquell moment l'empresa va concretar que, quan la instal·lació treballi a partir del mineral acumulat en els dipòsits i hi hagi el nou col·lector de salmorra, aquesta producció es duplicarà.