Autema està pagant caríssims peatges als tribunals, que li estan costant una milionada. Els litigis s'han convertit en un malson per a la concessionària de l'autopista Terrassa-Manresa, que en les últimes dues dècades ha perdut batalles en dos fronts, i dels quals aquesta setmana hem conegut el darrer capítol.

Tal com aquest diari publicava dijous, el Tribunal Suprem ha tombat el recurs que la companyia va presentar contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que donava la raó a la Generalitat en el contenciós que tenia obert amb la concessionària pel canvi en el sistema de computar els diners que aporta l'administració catalana pels descomptes aplicats. Per tant, en aquest camí Autema ha topat contra dos tribunals que han contradit els seus arguments. Amb el pronunciament del Suprem ja no hi ha més recor-regut judicial per a aquest procediment, i l'alt tribunal carregava les costes a la concessionària. Una menudesa per a Autema, comparat amb el revés econòmic que li suposa el contingut de la sentència. I és que el departament de Territori va estimar en el moment de fer el canvi en el sistema de compensació (ara definitivament beneït) que li suposava un estalvi de 20 milions d'euros anuals. De fet, en l'últim (2019) dels informes anuals que publica l'empresa Ferrovial (matriu d'Autema), es feia referència a la sentència contrària als seus interessos per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però s'hi expressava que es confiava plenament en el resultat del recurs presentat al Suprem (el que ara s'ha resolt en contra dels seus interessos). I, en el que en aquell moment era una previsió optimista en el sentit que el Suprem els acabés donant la raó (cosa que no ha passat), s'especificava que «la recuperació dels imports pendents no cobrats es retardarà fins que es resolgui el recurs de cassació i posteriorment s'aconsegueixi l'execució de sentència, de manera que s'ha registrat un deteriorament de 58 milions el 2019». Per tant, la companyia estima que des del canvi de model de compensació (el 2015) ha tingut una pèrdua propera als 60 milions amb relació al mètode anterior. De fet, en el mateix informe, Ferrovial diu que el canvi aplicat suposa una reducció «dels ingressos a percebre per Autema d'entre el 50% i el 43%». Una reducció més que notable si es té en compte que afecta no només els cinc anys que fa que s'ha modificat el sistema, sinó que ha d'estar vigent fins al final de la concessió, que està fixada fins al 2039. Ara bé, s'ha de tenir molt present que durant 16 anys (des del 1999, quan es va establir el règim de compensació que la Generalitat va canviar el 2015), la concessionària va gaudir d'un model privilegiat que establia que la Generalitat havia de pagar un tant per vehicle que passés per l'autopista segons una previsió de trànsit feta a l'inici que no s'havia complert pràcticament mai. Aquest acord, a més, no preveia situacions com ara la crisi econòmica, que va suposar una davallada de trànsit molt important, i la Generalitat va anar pagant fins al 2015 per una previsió de pas de vehicles que quedava molt per sobre de la realitat.

Anteriorment, però, l'empresa ja havia emprès un llarg litigi per capítols contra ajuntaments dels municipis per on transcorre la concessió. En aquell cas, el motiu era un impost, l'IBI, el pagament del qual volia evitar. En diferents sentències, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va tombar els recursos i va ser molt clar: «El tram liquidat està identificat per la referència cadastral, la qual cosa és suficient. La ubicació i longitud del tram liquidat és perfectament coneguda per la recurrent [Autema], ja que només hi ha una autopista Terrassa-Manresa que travessi el municipi [en aquest cas feia referència a Sant Vicenç], i aquest municipi només pot gravar sobre el seu territori». Quantitats gens menyspreables per als consistoris, ja que, per exemple, amb dades del 2013 (les últimes que va publicar aquest diari), Autema va haver de pagar per aquest concepte 245.785 euros al de Castellbell; 148.783 al de Sant Vicenç; 9.372 al de Cas-tellgalí; 210.171 al de Manresa, i 148.000 al de Sant Fruitós.